EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Octubre de 2019
04/10/2016 17:13h
Esplai i xarxes socials
Josep Oriol Pujol
Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Un dels trets característics de les colònies i campaments és que els telèfons mòbils acostumen o bé a quedar-se a casa o bé a ser custodiats pels monitors o, si se'n pot fer ús, aquest està molt limitat. Aquesta pràctica, gairebé insòlita en la societat actual, és indicativa que els educadors considerem el mòbil com un instrument de comunicació per a determinades finalitats i hem pres consciència del risc d'un ús abusiu. Aquesta és una decisió "espontània" i gairebé universal en els centres d'esplai i agrupaments escolta, no ha necessitat massa debat ni una preparació dels educadors.


Però hi ha aspectes sobre els telèfons i les xarxes socials sobre els quals seria bo reflexionar i fixar uns criteris educatius pels quals el món de lleure pot ser, una vegada més, innovador i espai excepcional de formació d'infants i adolescents. Fem unes pinzellades sobre qüestions que es podrien debatre en l'equip de monitors com també "treballar" en els grups:

 

a) Ús dependent dels telèfons. Obsessió per la connectivitat, pels jocs o pel visionat de sèries i pel·lícules. Amb qui estem? Amb els que tenim a prop o amb els que interactuen a través de l'smartphone?


b) Diàlegs i intercomunicació humana. Importància de fixar-nos en el rostre de l'altre, en la comunicació no verbal. Afectivitat en les relacions. Les xarxes no permeten mirar-nos als ulls quan avui són un dels canals principals d'interrelació. Com s'hi estableixen les veritables complicitats?


c) Anonimat i distància respecte l'interlocutor. Allò que puguem escriure a través de xarxes o whatsapp, ho diríem a la cara? La presència humana en el grup es modula mentre que l'"aïllament" davant la pantalla sembla facilitar a alguns l'expressió de "barroeries" i fins i tot pot fer penedir-nos d'allò que hem escrit.


d) Linxament i humiliacions virtuals. Situacions extremes que han portat a treure's la vida a alguns joves mostren el grau de patiment que es pot infligir a una persona per l'efecte multiplicador de les xarxes i la distància que no ens permet mesurar l'efecte del que estem dient en l'altre. Fins i tot errades injustificables poden ser jutjades amb un efecte devastador per qui les ha comés. La vergonya i l'escarni públics poden desestabilitzar l'equilibri humà quan la humiliació es fa viral. Segons diuen els experts, el ciberbullyng ja representa el 36% de l'assetjament escolar a partir dels 13 anys.


e) Parcialitat, fragmentació, superficialitat. El primer paràgraf de la Wikipedia defineix el tot que voldríem comprendre? Què fa que uns webs estiguin en primera posició en els cercadors? Qui ens vol vendre un producte, servei, idea, o proposta electoral promou, de forma descontextualitzada, "disrupcions emocionals" per apropar-nos a les seves posicions i ser-nos simpàtic. Està massa estesa la idea que no té sentit estudiar si tot ho podem trobar a la xarxa oblidant que per comprendre-ho o contextualitzar-ho cal una base sòlida de coneixements.


f) Privacitat, pudor. Allò que expliquem i exhibim ens permetrà sentir-nos-en orgullosos d'aquí uns anys? Les empreses privades mercantils promotores de les xarxes seran les propietàries dels detalls de la nostra biografia. Allò que no voldríem, hi seguirà perpètuament exhibit? Podrem esborrar allò que potser no voldrem que se sàpiga de nosaltres?


g) Participació. Implicació en la transformació social. Les xarxes ens poden conscienciar, implicar en reivindicacions justes. Amb tot, qui i amb quina voluntat les nodreix d'informacions? Participem col·lectivament o ens agreguem anònimament, de forma gregària, als interessos d'algun grup? Pensem que a voltes es promouen onades d'excitació i indignació vers determinades propostes de durada i efectes limitats. Com es transforma més en positiu una societat, fent ciberactivisme o comprometent-nos en un projecte social o educatiu?


Internet, l'smartphone, les xarxes socials són instruments útils que han vingut per quedar-se. Poden ser útils per comunicar-nos, per estar prop de l'altre, poden ser fins i tot eines educatives. L'ús abusiu, però, com en tot, pot ser nociu. I com en el seu moment el televisor, cal analitzar-les, reflexionar-hi i conscienciar-nos sobre allò positiu i allò que no ho és tant.


Aquestes línies només pretenen promoure el debat en l'equip de monitors, amb els adolescents i amb els nens i nenes que ja tenen el seu aparell. El centre d'esplai pot ser un espai privilegiat de reflexió educativa sobre aquesta realitat.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC