EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Octubre de 2019
15/09/2016 12:46h
Estimar els infants també a l’esplai
Rafa Ruiz de Gauna
Rafa Ruiz de Gauna
Director de FCiE - FPT

Hi ha una experiència insubstituïble i constitutiva a la vida de les persones, i molt especialment en el cas dels infants: sentir-se estimat, per poder estimar i poder créixer i ser persona! Ben senzill, però imprescindible. Hi ha molt patiment de nenes i nens, i d’adults, perquè no s’han sentit estimats. I a més, estimats d’una manera incondicional, que passés el que passés, aquell pare o mare hi seria sempre. Més enllà dels nostres comportaments a corregir, si fos el cas i sens cap mena de dubte per les persones que ens aprecien, sempre tindrem els pares o els educadors que ens acompanyen i que estaran allà i ens manifestaran el seu afecte insistentment.

 

Revivim alguns dels millors moments de la nostra vida. Segurament aquells més plens seran quan ens hem sentit estimats, més enllà fins i tot d’alguns elements materials, que en tot cas podrien ser l’expressió d’aquest afecte. Els infants poden viure aquestes experiències d’amor en diferents espais. Per suposat la família és clau; ara bé, també l’escola, l’esplai, la coral, la catequesi... són entorns on es poden donar vivències plenes d’afecte. Sobretot si darrere hi ha educadors que no només hi són físicament, sinó que emocionalment connecten amb els nens. És a dir, una persona, amb noms i cognoms, amb una mirada diferent i humanitzadora, que en alguns casos –resiliència- fa que fins i tot en experiències vitals terribles, l’infant pugui refer d’alguna manera la seva vida, i dotar-la de sentit.

 

Per això els educadors en el lleure hem d’estimar els infants. I no són paraules, són fets, actituds, detalls, etc. que donen plenitud a la relació educativa i humana. En les colònies, a l’esplai, en el casal, hem d’estar pendents d’ells, gaudir de les activitats, acostar-nos i preguntar, abraçar... i, si cal, posar límits i rebutjar conductes inadequades. No podem mostrar-nos indiferents, que és la pitjor expressió de desinterès, i un veritable obstacle per créixer. Si cal advertir un infant per una actuació, després cal trobar maneres de refer lligams i de continuar mostrant afecte. Així també construirem relacions de reconciliació necessàries en la vida. El centre de la nostra acció educativa han de ser ells.

 

Aquest any, l’Església l’ha consagrat com l’any de la misericòrdia. Estranya paraula en ple segle XXI amb les xarxes socials i la digitalització envaint-nos. Ara bé, darrere d’aquesta paraula hi ha una experiència vital, la incondicionalitat de l’estimació de Déu, i del seu perdó i l’acolliment permanent. I aquesta mateixa actitud ens cal amb els infants.

 

El Cristianisme, que arrela en la dimensió més profunda de la persona, fa de l’Amor el principal “manament”, intuint clarament que estimar ens fa persones.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC