EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
10 de Juliol de 2020
09/09/2013 11:45h
Experts en compromís
Marcel Mauri
Marcel Mauri
Periodista i professor a la UPF
Em passa sovint. Amb els meus alumnes de la Universitat; a les entitats amb les quals col·laboro; o entre la gent que puc trobar-me aquí o allà. De cop i volta, conec algú, hi parlo cinc minuts i ho tinc clar: ‘ha passat per un esplai', penso.


És una sensació difícil de definir però n'estic segur que a molts de vosaltres us haurà passat. No sé si és per alguna paraula que ha utilitzat, per la forma d'expressar-se o per com interactua amb el seu entorn però el meu detector' de la gent d'esplai no acostuma a fallar. Com tampoc falla un ingredient que totes aquestes persones porten incorporat, formant part del seu ADN: el compromís.


Us proposo un exercici: intenteu recordar la primera vegada que us vau involucrar activament en alguna causa. Potser era a l'esplai mateix; o potser vau formar part d'algun grup de solidaritat; o simplement vau recollir aliments en alguna campanya per les persones més necessitades del vostre barri durant aquell hivern tan fred. De fet, n'estic convençut que la majoria dels que m'esteu llegint porteu tan incorporat el compromís dins vostre que se us farà difícil visualitzar el primer cop que vau posar el vostre gra de sorra per contribuir a la millora del vostre entorn.


En uns moments tan complicats com els que estem vivint; amb una situació de crisi que està colpejant àmplies capes de la nostra societat; amb uns poders públics que no poden o no saben donar l'assistència bàsica que les persones més desafavorides necessiten; és en aquest context on més falta fan els autèntics experts en compromís. I d'això la gent de l'esplai en sap un munt.


No es tracta d'anar a donar lliçons a ningú; ni de recordar que quan es parlava amb tanta injustícia que els joves passen de tot, el nostre país ja disposava de milers de monitors i monitores que donaven hores i més hores de forma altruista per educar els nostres infants i joves; no és temps de penjar-nos medalles, que això no ho sabem fer.

És l'hora de seguir actuant. De seguir fent la bona feina de sempre. Posar l'educació en el lleure al servei d'una societat que ho està passant molt malament. Obrir els nostres centres, casals i colònies a les famílies que més pateixen. Enxarxar l'esplai amb la resta d'associacions del nostre barri o poble que també treballen per fer que el món que ens ha tocat viure sigui cada dia una mica més just. En definitiva, cal seguir fent esplai a la vegada que es fa barri, ciutat i país.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC