EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
10 de Juliol de 2020
31/01/2014 11:09h
“Gamificació” als centres de lleure
Monica Figueras
Mònica Figueras
Professora del Dept. de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra

Darrerament s’ha posat de moda la paraula “gamification” (de l’anglès, game), traduïda al català amb poc èxit com “ludificació”. No és res més que aplicar el funcionament dels jocs per fomentar l’aprenentatge. Els “jocs seriosos” (serious games) estan pensats per a una finalitat que va més enllà de la simple diversió i s’estan utilitzant en sectors, com les empreses, que poc tenen a veure amb l’educació. Jugar és pels nens el seu àmbit natural, s’ho passen bé i, sense adonar-se’n, aprenen. Ara, també el joc com a mètode d’aprenentatge efectiu, s’està incorporant en els adults.

 

Aquest concepte que ara sembla tan innovador, en els esplais ja fa temps que es treballa. Ara es parla d’aprendre de manera contextual, sense restriccions espacials ni temporals, d’autoaprenentatge i educació per tota la vida. A l’esplai sempre hem practicat una metodologia activa, a diferència de l’escola tradicional. Amb el temps, mestres i professors han acabat introduint “tècniques” de l’esplai i traslladant-les a les aules. En el cas de la introducció de les noves tecnologies a les classes, tot i experiències innovadores i reeixides, encara queda molt per gamificar en l’educació formal. És per això que els centres de lleure poden convertir-se de nou en pioners de la incorporació pedagògica del joc digital. Educar a partir d’allò que més els motiva i de la interacció amb els iguals són les claus de l’aprenentatge significatiu.

 

Només cal, com en qualsevol de les activitats habituals, tenir clar l’objectiu final i quins resultats preveiem aconseguir. Aleshores, podem aprofitar els milers de jocs existents o bé produir-ne de nous nosaltres mateixos, o millor encara, conjuntament amb el grup de joves. Crear un joc digital és una experiència creativa, reflexiva i molt gratificant. Proporcionar un repte, donar punts, introduir elements narratius (personatges, trama, tensió...). Hi ha molts exemples a la xarxa i moltes persones que promouen la pràctica de jocs educatius i que comparteixen recursos.

 

Cobo i Moravec defensen “l’aprenentage invisible”, basat en la creativitat, experimentació, col·laboració, dedicació, flexibilitat, resolució de problemes, innovació, adaptabilitat, horitzontalitat... A l’esplai sempre hem contribuït a l’aprenentatge invisible, ara ens cal introduir l’alfabetització digital i la gamificació com a estratègia educativa. Ells són nadius digitals i el multitasking és el seu estat natural però els cal un acompanyament crític. Com a educadors cal que els ajudem a integrar el cabal de coneixements, valors, actituds que provenen de múltiples fonts d’informació formals i informals i contribuir a fomentar la seva autonomia en la gestió del seu propi aprenentatge.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC