EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
27 de Febrer de 2021
18/12/2018 08:59h
I malgrat tot...persistim!
Francesc Mateu
Francesc Mateu
Director d'Oxfam Intermón a Catalunya

Si hi ha un element que ha caracteritzat l’actualitat aquests darrers dos anys ha estat l’arribada de refugiats a Europa i en especial la contradictòria resposta d’Europa davant el fet.

 

Des del primer naufragi a l’abril del 2014, fins a la imatge de l’Aillan Kurdi mort a una platja de Turquia, passant per les de la periodista hongaresa fent la traveta a un refugiat, o les dels trens a Hongria o Sèrbia, el nostre imaginari s’ha fet una idea del fenomen. Segurament incomplerta però suficient per entendre el drama de marxar per força de casa seva.

 

La reacció a Catalunya ha estat exemplar durant aquest temps. Des de la rapida creació de la iniciativa Stop Mare Mortum fins a la manifestació multitudinària de Casa Nostra Casa Vostra, i el comptador de #VeniuJa. Abans hi va haver una feina de formigueta de moltes entitats i moviments aprofundint i explicant el fenomen per tots els racons del país amb les complicitats de moltíssimes persones, governs i ajuntaments.

 

I va arribar el 26 de setembre i el 88% del compromís s'havia incomplert. 15.354 persones que tenien una dèbil esperança conservada entre humiliacions, lluites, fugides, enganys, violència i menyspreu, veien com la flama s'apagava. Sorprenentment, després d’acabar el termini han arribat fins a 2.431 persones i ara en queden per arribar 14.906, el 86%. Però segueix sent una vergonya. I és sorprenent que hagi seguit arribant gent perquè el 27 de setembre els estats europeus ja no tenien cap obligació d'acollir a ningú més, ni cap sanció, ni cap compromís.

 

Les 17.337 persones eren tan sols un gra de sorra entre els 22,7 milions de persones que hi ha fugint de conflictes a tot el món. I a Espanya ni tan sols hem pogut ser coherents amb el minúscul gra de sorra amb el que s'havia compromès.

 

Tot i ser un fracàs, cal relativitzar-ho. Abans de l'arribada de persones refugiades a Europa, moltes entitats ja estàvem treballant amb elles. A casa nostra i lluny de casa. Malgrat la vergonyosa resposta europea i espanyola, seguirem treballant pels que no han vingut i per totes les persones refugiades que tenim al planeta. I per les que ja tenim a casa, on cal millorar molt l'acollida. La lluita ni va començar fa dos anys, ni va acabar el 26 de setembre. I malgrat que actualment s’hagi incomplert el 86% de l’acollida, a tots els pobles i ciutats del país hem aixecat el tema. Les convocatòries pel tema de refugiats segueixen plenes de gent i d’activitat, segueix havent-hi vaixells salvant vides a la mediterrània, seguim treballant amb refugiats i desplaçats a llocs com RCA i Txad i tots som més conscients d'una realitat que no teníem prou present. Hem estat una societat exemplar. I tota Europa ho sap i ho enveja. I ara cal que ho seguim sent.

 

Els problemes que s'han gestat durant anys, no es poden resoldre en uns mesos. És més, per resoldre'ls sempre hem dit que a part de l'acollida, cal lluitar contra les causes que els originen. Ara som una societat més madura, més formada i més preparada per seguir lluitant. Segueixen havent milions de persones en algun lloc del món que han hagut de fugir de casa seva i estan desesperades buscant un lloc d’acollida i una oportunitat per refer les seves vides i per recuperar una vida digna. I la dignitat de molta gent i la nostra estan molt més entrelligades del que pensem. Ens sentim a prop de tothom qui heu destinat espai i temps a la dignitat de les persones refugiades. I especialment a prop dels que hi seguireu lluitant.

 

Una abraçada a totes les persones refugiades que en algun racó d'Europa segueixen esperant trobar un espai de refugi i d’acollida. Seguirem treballant perquè el trobin.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 236
Animació de la què? Animació de la fe! En aquest número, diferents...
Especial Preparem un curs excepcional
Actualitat
Estris
27/02/2021
Redacció Estris (@revistaEstris)
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC