EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
26 de Maig de 2019
| Ja som 11261
18/12/2018 08:59h
I malgrat tot...persistim!
Francesc Mateu
Francesc Mateu
Director d'Oxfam Intermón a Catalunya

Si hi ha un element que ha caracteritzat l’actualitat aquests darrers dos anys ha estat l’arribada de refugiats a Europa i en especial la contradictòria resposta d’Europa davant el fet.

 

Des del primer naufragi a l’abril del 2014, fins a la imatge de l’Aillan Kurdi mort a una platja de Turquia, passant per les de la periodista hongaresa fent la traveta a un refugiat, o les dels trens a Hongria o Sèrbia, el nostre imaginari s’ha fet una idea del fenomen. Segurament incomplerta però suficient per entendre el drama de marxar per força de casa seva.

 

La reacció a Catalunya ha estat exemplar durant aquest temps. Des de la rapida creació de la iniciativa Stop Mare Mortum fins a la manifestació multitudinària de Casa Nostra Casa Vostra, i el comptador de #VeniuJa. Abans hi va haver una feina de formigueta de moltes entitats i moviments aprofundint i explicant el fenomen per tots els racons del país amb les complicitats de moltíssimes persones, governs i ajuntaments.

 

I va arribar el 26 de setembre i el 88% del compromís s'havia incomplert. 15.354 persones que tenien una dèbil esperança conservada entre humiliacions, lluites, fugides, enganys, violència i menyspreu, veien com la flama s'apagava. Sorprenentment, després d’acabar el termini han arribat fins a 2.431 persones i ara en queden per arribar 14.906, el 86%. Però segueix sent una vergonya. I és sorprenent que hagi seguit arribant gent perquè el 27 de setembre els estats europeus ja no tenien cap obligació d'acollir a ningú més, ni cap sanció, ni cap compromís.

 

Les 17.337 persones eren tan sols un gra de sorra entre els 22,7 milions de persones que hi ha fugint de conflictes a tot el món. I a Espanya ni tan sols hem pogut ser coherents amb el minúscul gra de sorra amb el que s'havia compromès.

 

Tot i ser un fracàs, cal relativitzar-ho. Abans de l'arribada de persones refugiades a Europa, moltes entitats ja estàvem treballant amb elles. A casa nostra i lluny de casa. Malgrat la vergonyosa resposta europea i espanyola, seguirem treballant pels que no han vingut i per totes les persones refugiades que tenim al planeta. I per les que ja tenim a casa, on cal millorar molt l'acollida. La lluita ni va començar fa dos anys, ni va acabar el 26 de setembre. I malgrat que actualment s’hagi incomplert el 86% de l’acollida, a tots els pobles i ciutats del país hem aixecat el tema. Les convocatòries pel tema de refugiats segueixen plenes de gent i d’activitat, segueix havent-hi vaixells salvant vides a la mediterrània, seguim treballant amb refugiats i desplaçats a llocs com RCA i Txad i tots som més conscients d'una realitat que no teníem prou present. Hem estat una societat exemplar. I tota Europa ho sap i ho enveja. I ara cal que ho seguim sent.

 

Els problemes que s'han gestat durant anys, no es poden resoldre en uns mesos. És més, per resoldre'ls sempre hem dit que a part de l'acollida, cal lluitar contra les causes que els originen. Ara som una societat més madura, més formada i més preparada per seguir lluitant. Segueixen havent milions de persones en algun lloc del món que han hagut de fugir de casa seva i estan desesperades buscant un lloc d’acollida i una oportunitat per refer les seves vides i per recuperar una vida digna. I la dignitat de molta gent i la nostra estan molt més entrelligades del que pensem. Ens sentim a prop de tothom qui heu destinat espai i temps a la dignitat de les persones refugiades. I especialment a prop dels que hi seguireu lluitant.

 

Una abraçada a totes les persones refugiades que en algun racó d'Europa segueixen esperant trobar un espai de refugi i d’acollida. Seguirem treballant perquè el trobin.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC