EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
26 de Maig de 2019
| Ja som 11261
18/12/2018 12:58h
L’esplai paga lloguer?
Josep Oriol Pujol
Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Comencem a sentir, quan en algunes parròquies ha canviat el rector, que es demana lloguer al centre d’esplai.  Els monitors s’indignen perquè es senten, a la seva manera, de la parròquia i pressuposen prestar-hi un servei. Potser el rector o algun consell pastoral no ho veuen igual, però seria bo escoltar-los i adonar-nos de quina és la seva forma de viure-ho. Alerta a “no apagar la flama del ble que vacil·la” (Isaïes 42,3).

 

Un lloguer, al nostre entendre, és una quantitat econòmica que es cobra a un estrany per utilitzar temporalment un immoble que no és seu. Preocupa conceptualment que algun rector o ecònom parroquial consideri la relació amb el centre d’esplai, Càritas, catequesi o qualsevol altre grup de la comunitat com a susceptible de lloguer. El sol fet de plantejar-ho “allunya” de la comunitat cristiana.

 

És cert que l’església s’està empobrint per la disminució de donatius, fruit d’una regressió de la pràctica religiosa, i que a les comunitats s’ha anat elevant molt la mitjana d’edat dels seus membres, que poden aportar menys en ser menors els seus ingressos. Alhora els edificis també envelleixen i els costos de manteniment s’incrementen: electricitat, calefacció, petites obres, neteja... És important que els cristians i també els grups de la comunitat cristiana, contribueixin econòmicament per fer sostenible la parròquia. El centre d’esplai té uns ingressos de moltes de les famílies beneficiàries, pot, per tant, contribuir-hi. Però ho ha de fer des d’una lògica de participació en el consell pastoral, on es plantegen les necessitats i solidàriament es prenen decisions. Al final hi pot haver un traspàs econòmic de l’import que es consideri, però el grup s’ha de sentir acollit. Quin fracàs pastoral si se’ls ha de demanar un lloguer com a un estrany!

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC