EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
22 de Octubre de 2020
09/09/2013 12:31h
La sostenibilitat una relació d’equilibri?
Toni Tubau
Toni Tubau
Educador i ambientòleg
Educar els infants i joves per un món més sostenible ha esdevingut un objectiu a curt i mitjà termini. Ja no és tant sols “explicar coses sobre medi ambient o natura” sinó que cal conscienciar sobre els nostres efectes sobre el medi, de la nostre relació amb el món. D’uns anys ençà no parem d’escoltar aquest mot, però... és un concepte que ha sorgit els darreres anys? Té només a veure amb el medi ambient? El podem transmetre als infants del nostre centre?


Moltes són les preguntes que ens podem fer relacionades amb aquest mot, que realment no és tant actual. Ja al 1987 es publica un informe sota el títol “El nostre futur comú”, promogut per l’ONO, i dut a terme per la comissió mundial sobre medi ambient i desenvolupament encapçalat per Brundtland. En aquest informe es recull per primera vegada el concepte de sostenibilitat entès com “aquell desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions” i basat en tres aspectes, el mediambiental, el social i l’econòmic. Quan parlem de sostenibilitat parlem d’una relació entre el medi i la societat. Una relació que podem entendre com un equilibri dinàmic, un equilibri que pot suportar pertorbacions i recuperar-se d’elles, que es trenca quan les pertorbacions són tant fortes que no ens permeten retornar a la posició inicial.


Aquesta relació entesa com a equilibri ens pot servir de punt de partida per explicar el concepte als nostres infants i joves.

Un exemple d’activitat podria ser el joc d’estirar la corda. En aquest cas podríem dividir el grup en dos equips, un equip és el medi i l’altre la societat.


Quan els infants juguen estiren a guanyar i fer caure l’equip contrari, això ens permet veure que la sostenibilitat és una relació d’equilibri, en tant en quan si estirem molt fort i només mirem els nostres interessos sense tenir en compte el medi, el modificarem tant que al final no es podrà recuperar. De la mateixa manera si pensem només en el medi sense tenir en compte les nostres necessitats podria ser que l’home no perdurés i s’acabés la seva existència. Si els dos equips medi i societat tensem la corda amb la mateixa força, resistirem i ens relacionarem de manera equilibrada. El grau de sostenibilitat no és absolut, sinó relatiu i subjectiu. Podríem dir que hi ha tants graus de sostenibilitat, com persones que entenen les seves necessitats com a diferents. I el nostre repte com a formadors seria poder transmetre aquest valor formant infants crítics i responsables i motivant el canviar la concepció del valor de la mesura i la renúncia en una societat què va cap a l’excés, que viu, pensa i creix sobre el consum, per esdevenir una societat més sostenible.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC