EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Febrer de 2020
03/02/2020 18:14h
Lleure educatiu, acció sociocultural i cohesió social
Txus Morata
Txus Morata
Directora Master Models i estratègies d'acció social i educativa en la infància i adolescència. Prof. Fac. Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

El lleure educatiu ha estat un espai de transformació per a les persones i les comunitats. Aquesta afirmació està present en l’imaginari d’una part de la societat, especialment d’aquelles persones que hem tingut l’oportunitat de créixer en aquesta tipologies de recursos educatius. Calen però evidències i resultats contrastats que ens ajudin a posar en valor l’educació en el lleure com agent de transformació.

 

Amb aquest propòsit des del Grup de recerca, Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i amb el fiançament dels projectes I+D+i  s’ha realitzat l‘estudi Oci, Acció sociocultural i Cohesió Social. Aquest pretenia aprofundir en la correlació existent entre les pràctiques de lleure educatiu i d'acció sociocultural adreçades a infants, adolescents i joves i el grau de cohesió social del territori.

 

Els resultats obtinguts fan referencia especialment a com les activitats i les entitats de lleure i d'acció sociocultural afavoreixen el desenvolupament de la cohesió social en relació a aspectes com el foment de la participació, la promoció de lideratge horitzontal de les entitats o la construcció de xarxes de suport social. Destaquem alguns aspectes que creiem son significatius en relació als mateixos.

 

La participació que aquestes entitats promouen s'origina, fonamentalment, des de les relacions interpersonals i grupals. Un efecte positiu d'aquestes relacions és que la ciutadania millora la seva confiança en les institucions públiques, gràcies al paper mediador de les entitats, així com també la seva capacitat de mobilització social.

 

Un altre aspecte significatiu és la promoció de lideratge horitzontal. Davant comunitats heterogènies i diverses, com les actuals, es fa necessari establir un lideratge horitzontal que posi en interacció a grups i persones diferents, sota una mateixa meta comuna. Un lideratge que requereix de treball en xarxa, mitjançant actuacions i formes de treball de caràcter cooperatiu i corresponsable.

 

Finalment, es destaca com les activitats esmentades incideixen de forma rellevant en el desenvolupament de les xarxes de suport social. Tres elements defineixen aquest model de suport social: la capacitat de fomentar la relació entre generacions i cultures; la utilització de l'espai públic com a font d'interconnexió entre equipaments i programes i la percepció de seguretat i confiança per part de la ciutadania.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 230
Al llarg d’un recull d’articles del Grup de Treball en Noviolè...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC