EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL

25 de Maig de 2019
| Ja som 11261
El naixement de les colònies per a infants
Pere Soler
Pere Soler
Doctor en Pedagogia i professor a la Universitat de Girona

Les activitats que avui dia coneixem com a colònies tenen més de 125 anys d'història. La seva finalitat i el seu funcionament no han estat inalterables al llarg del temps. Hi ha hagut una evolució de plantejaments, entre els quals l'educació, com a element important dins d'aquestes activitats, ha experimentat una paper cada vegada més intens i predominant. L'evolució de plantejaments s'ha vist acompanyada per una diversificació de denominacions: colònies escolars, semicolònies, colònies de mar i muntanya, colònies permanents, colònies per a refugiats, colònies d’aprenents, colònies avantguardistes, colònies de vacances, colònies d'estiu, etc. Diferents denominacions que responen a l’adaptació de les colònies a les diferents finalitats de la institució promotora, a cada realitat territorial, a l’interès d’arribar al major número de població possible i a la voluntat d’atendre sectors específics de població.

Alemanya és el país que inicia les primeres experiències d'excursions escolars. Les noves demandes socials -juntament amb un intent de compensació de la rigorosa disciplina escolar, l'excessiva formació intel·lectual i la bona acceptació que en aquells moments tenien les idees roussonianes sobre l'educació natural, difoses i desenvolupades a partir de Pestalozzi (1746-1827)- fan que dins les activitats escolars es trenqui la rutina per contemplar-hi excursions i sortides al camp. Tot plegat contribueix a l'expansió de les excursions escolars, les quals acabaran donant lloc al que s'anomenen caravanes escolars. Les primeres colònies recullen aquesta tradició pedagògica a partir del naturalisme educatiu i de l'aplicació dels nous principis pedagògics (Rey-Herme, 1954).

 

Trobada de Monitors del MCEC

 

Si bé la modalitat de colònia que es pren com a punt de partida del moviment de colònies és la colònia organitzada per Walter Bion a Suïssa, hi ha altres precedents de colònies que val la pena esmentar. Es tracta de les colònies amb modalitat individual on els infants pobres de les ciutats i amb mala salut eren enviats, en zones rurals, a càrrec de diferents famílies, durant l’estiu. El 1954 té lloc la primera d’aquestes experiències a Copenhague (Dinamarca); el 1876 també se’n fan a Alemanya i el 1885, a Anglaterra. L’any 1881 Dinamarca ja mou 7.000 infants amb aquesta modalitat. En aquest cas, la finalitat és molt més higiènica que educativa i són presents sobretot en els països nòrdics i centreeuropeus.

 

No és fins el 1876 que es situa l’origen de les colònies amb la modalitat col·lectiva. La colònia que es pren com a punt de partida és la que té lloc aquest any, quan el pastor protestant suís Walter Bion s'emporta un grup de 68 nens i nenes de la ciutat a fer vida a les muntanyes del cantó d'Appenzell, on passen dues setmanes respirant aire pur i rebent una alimentació senzilla i fortificant (Bion, 1887). El grup es divideix en seccions de 20 a 30 nens sota la responsabilitat de 8 mestres. Els nens i nenes tenen de 8 a 15 anys i són distribuïts entre famílies pageses, malgrat que realitzen moltes activitats comunals dirigides pels mestres. El fi que es persegueix és el retrobament de la salut del cos i indirectament, també, de la intel·ligència. La finalitat és, doncs, bàsicament sanitària i assistencial, sense desatendre però, també, la finalitat educativa, fet que justifica la presència dels mestres.

 

Houssage (1989) creu que el desenvolupament de les colònies s'ha donat a partir de tres tendències:

a) La tendència sanitària i social, a través de les cases de salut. Tendència representada per l'obra de W. Bion.

b) La tendència escolar, característica dels laics, a partir dels viatges i les caravanes escolars que esdevindran colònies escolars. E. Cottinet en seria l'iniciador.

c) La tendència educativa, fonamentada en l'obra dels patronats, com a obra eminentment catòlica.

 

Aviat l’experiència de Bion és coneguda per l’èxit que comporta. De seguida aquestes primeres colònies s'escampen per Europa i altres continents. L’èxit d’aquestes iniciatives fa que aviat s’organitzin congressos internacionals sobre colònies escolars. El primer té lloc a Berlin l’any 1881. Hi assisteixen delegacions de 24 ciutats alemanyes, suïsses i austríaques. El segon congrés es porta a terme a Bremen, el 1885, amb presència de 78 municipis. L’any 1888 té lloc el següent congrés a Zurich. En aquest ja hi participa un representat espanyol, en Manuel Bartolomé Cossío, director del Museo Pedagógico Nacional, des d’on es promouran les colònies escolars a Espanya i s’organitzaran les primeres colònies escolars l’any 1887.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC