EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
25 de Abril de 2019
| Ja som 11254
Les primeres colònies escolars a Catalunya ara fa 125 anys
Les colònies escolars de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País
Pere Soler
Pere Soler
Doctor en Pedagogia i professor a la Universitat de Girona

La situació dels infants i de la població catalana a començament del segle XX és precària. Hi ha un gran atracció de les ciutats, de manera que Barcelona duplica la seva població en trenta anys. A aquesta acumulació de persones hem d’afegir els dèficits arquitectònics i de salubritat: habitatges petits, mancats de llum i de ventilació, sense aigua corrent i amb amuntegament de persones en una mateixa habitació. Els carrers no disposaven de xarxes de clavegueram i les escombraries i deixalles es podien trobar a qualsevol lloc. Tot plegat posa de manifest la manca de consciència higiènica, la poca salubritat dels habitatges i carrers i les facilitats que les condicions de vida del moment comportaven al propagament de malalties infeccioses i contagioses. Segons Cohen (1996), l’Espanya d’inicis del segle XX tenia les taxes de mortalitat més altes dels països d’Europa. Entre 1900 i 1905, el 32% de nens i nenes morien abans d’arribar als cinc anys d’edat; mentre que a Suïssa només ho feia un 16,1%; o un 20,3%, a França. L’any 1921 el Dr. Sayé va realitzar un estudi per encàrrec de la Comissió Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (1932) per tal de detectar l’índex d’infecció tuberculosa dels infants de les escoles municipals. Es comprova que d’un total de 116 alumnes de 10 a 12 anys, només un 11% no presentaven cap signe de malaltia. La resta, el 89%, estaven mancats de salut. Al costat d’aquest panorama hem de dir que el treball infantil encara era habitual, tot i que el 1900 es prohibeix. La necessitat de moltes famílies i el baix cost d’aquesta mà d’obra fa que durant les primes dècades del segle XX encara hi hagi molts infants treballant. Tot plegat origina que el desenvolupament de la higiene sigui imprescindible i que una iniciativa com les colònies escolars sigui ben vista i acollida.

 

Colònies per a infants

 

Les primeres colònies escolars de què es té notícia a Catalunya són les de Barcelona l'any 1893. Se'n fan tres de cop sota l'organització de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País fins a arribar a sis l'any 1899. Aquesta iniciativa durarà fins l’any 1916 de manera continuada durant 23 anys, a excepció de l’any 1898, que no se’n fan. Totes aquestes colònies estan portades per mestres. La iniciativa de la primera colònia la té el president de la Sociedad Joan Bautista Orriols, que, fonamentant-se en l'Ordre del 26 de juliol de 1892, inicia la campanya. Les tres colònies surten els mateixos dies i fan una estada de 18 dies. Un grup de 62 nens, sota la direcció del mestre Rafael Sancho i ajudat pel mestre Joaquim Casadevall, van a la Garriga. Un segon grup de 21 nenes dirigides per dues mestres, també van a un altre establiment, a la Garriga. Finalment, el tercer grup de 20 nenes més, acompanyades per Agustina Soley i Teresa Sancho, van a les Corts de Sarrià. Aquestes colònies anaven destinades a infants de la classe proletària i concurrents a les escoles públiques municipals o a d’altres gratuïtes o de caràcter benèfic del municipi.

 

A finals del segle XIX 1.413 nens espanyols han participat una mitjana de 29 dies en un total de 56 colònies escolars organitzades arreu d'Espanya. Segons Salcedo (1900) fins el 1897 Barcelona és la ciutat d’Espanya que més colònies escolars ha organitzat, amb un total de 26; la segueix Madrid, amb 11 i Granada, amb 8. El nombre total de colònies realitzades fins a aquest any és de 56, amb una durada total de 1.605 dies. Dels 1.413 infants, 914 són nens i 499 nenes. En els anys següents les colònies de la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País es mantenen fins arribar a fer-se un total de 101 torns de colònies amb 1.169 nens i 1.152 nenes.

 

Tal com hem vist en la legislació del moment, les colònies tenen una clara finalitat sanitària i assistencial, però també una voluntat educativa. En aquest sentit convé matisar el terme educatiu, tal com apunten Puig i Vila (2005), ja que es tracta d’educar moralment l’infant i regenerar-lo de manera subliminar. En el fons existeix la idea que mitjançant les colònies es contribueix a pacificar la societat, aproximar les classes socials i mantenir l’ordre establert, en una conjuntura de creixement del socialisme, de l’anarquisme i d’altres ideologies de lluita obrera.

 

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 225
En els últims anys els processos migratoris estan molt presents en el nostre dia a dia p...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC