EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
19 de Juliol de 2019
01/07/2019 09:58h
Pares i monitors d’AINA conversen
Ramon Canillo
Mn Ramon Rossell
Educador i mossèn a la parròquia de Canillo

Parlar és una necessitat. Escoltar és un art. Aquest lema penja en l’artística sala de reunions de monitors que, per a mi, es diu “Cenacle”. Els monitors parlen als infants després d’haver escoltat els pares i les mares. AINA crea espais per a l'escolta:

 

1. Obre les portes als pares que volen conèixer on s’aixoplugarà el fill o filla; el moment d’inscriure el colonista és un moment de diàleg.

 

2. El darrer dia de colònies és “El dia dels Pares” perquè siguin uns colonistes més a l’alçada dels monitors.

 

3. El dia 4 de juny ens vam reunim tots a la sala d’actes de la Casa de l’Església de Santa Maria del Fener. Els monitors han presentat el fil conductor, han comentat les excursions als pics d’Encampadana i del Comapedrosa, als llacs dels Collells i de Fontargent on ascendiran els ainistes 2019. Els pares han posat sobre la taula  iniciatives, inquietuds i dubtes per millorar el programa educatiu i lúdic d’AINA.

 

Pares: - Quin és el rol que juga la confessionalitat catòlica a AINA?

 

Mossèn: -La confessionalitat d’AINA és l’Evangeli de Jesús, on llegim: “Deixeu que els infants vinguin a mi”, cap nen sense colònies a l’estiu. No es demana la partida de baptisme ni el certificat de primera comunió. AINA procura l’acolliment de tots els infants amb una predilecció envers els més febles, que Déu estima la humanitat sencera, a tots els homes i a totes les dones del món amb un amor immens incondicional. L’estimació es viu en la colla que fa la patrulla, en convivència, en els cants, en l’austeritat, en l’esperit de servei, en l’alegria,  i en un humanisme que lluita contra l’egoisme i el tancament en un mateix.

 

Pares: - Al meu fill no li agrada cantar! Cal que dediqueu cada dia un temps al cant?

 

Monitors: - Ens felicitem que hi hagi a Andorra tants nens, adolescents i joves que s’apunten a les corals: Petits Cantors, Rock d’Encamp, Gospel de La Massana... És evident, però, que no tots tenen veu i coneixements per anar a una coral, AINA acompleix allò que tothom ha de fer: “cantar d’alguna manera”. El cançoner és, després de la muntanya, l’eina  pedagògica més important: fem país, conreem la llengua i la memòria, creem lligams de grups, traiem fora l’alegria que portem a dins. Una cançó apresa als 7 anys a AINA als 80 encara es canta. Mossèn Ramon ens canta les cançons del taller de cants al Seminari: “La Muntanya venerada”. Nosaltres en creem de noves “Et trobaré a faltar”. Una monitora de l’UCPA ens lloava el cançoner d’AINA. El cant fa: “rendre chacun acteur; aimer ceux que l’on sert; ne pas se prendre au sérieux et communiquer l’enthousisame”.

 

Pares: -A la nostra filla, allò que més li encanta són les disfresses dels monitors i monitores!

 

Monitors: - Una manera infal·lible de donar felicitat és la de l’humor- Els monitors hem perdut la por a fer el ridícul quan veiem que els infants s’omplen la boca de rialles, a la vegada que els passem el missatge “del valor del dia” que enguany li diem “pedra preciosa”. L’humor s’acompanya de la saviesa!

 

Pares: - Amb tants nens, sempre n’hi ha que no s’adapten a l’ordre de la casa i molesten els altres nens. Els aparteu del grup? Els castigueu?

 

Mossèn: - El monitor s’ha de guanyar l’autoritat amb l’amor. Aleshores podrà posar línies vermelles. A més, en unes colònies no hi ha rellotge. Cal perdre tot el temps que calgui amb un nen amb dificultats, i també amb els pares “Enfants en danger? Parents en difficulté? Le mieux, c’est d’en parler!”. Tot el temps que hi dediquem esdevé temps de vida; juguem, fantasiegem, imaginem, creem i de mica en mica li donem hàbits i seguretat. Tots els infants neixen buscant un vincle emocional. Alguns no el troben a casa.

 

Preguem a la meva confident, Maria de Meritxell, que estima entranyablement tots els infants i és bona mare d’AINA, que tots ells trobin aquests dies de colònies el vincle emocional que busquen per a les seves vides i que no se’ls acabi quan finalitzin els 14 dies de colònies.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC