EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
05 de Juliol de 2020
26/02/2014 16:45h
Passar pàgina
Jordi Armadans
Jordi Armadans
Politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau

Hi ha moments de la nostra vida en que ens entestem en fer alguna cosa com sempre hem fet encara que percebem que no acaba de rutllar. Però quan una estratègia ens duu reiteradament a nefastos resultats és necessari revisar-la, imaginar altres mirades i assajar altres maneres de fer. És moment de passar pàgina.

 

És el que hauríem de fer, col·lectivament, amb la manera d’afrontar els conflictes armats. Reiteradament, ens topem amb situacions dramàtiques (per no remuntar-nos gaire enllà: Balcans, Rwanda, Afganistan, Iraq, Líbia, Mali, etc.) davant les quals acabem reproduint el mateix esquema de resposta: d’entrada, indiferència amb el drama humà; a continuació, escassa voluntat de resposta en clau política i diplomàtica; després, alguns gestos per a tranquil·litzar les consciències i, finalment, quan la situació ja ha degenerat brutalment, parlem de que ‘cal fer alguna cosa’, que sempre s’acaba traduint en bombardejar, atacar o enviar tropes.

 

Vejam: si realment la comunitat internacional, els Estats i –no ho oblidem- nosaltres volem fer alguna cosa per a prevenir aquestes situacions, el primer que cal fer és dedicar-hi espai, temps i energia. En segon lloc, tenir un bon diagnòstic dels fets (què està passant) i de les causes i factors que hi incideixen (el per què està passant). En tercer lloc, més enllà de considerar-nos els bons que ara ho arreglarem tot, analitzar quines implicacions tenim per tal que el conflicte s’hagi desencadenat (aquell interès econòmic o geoestratègic que permet fer la vista grossa cap a un dictador, per exemple). I, finalment, planificar i dur a terme una acció política que inclogui donar respostes humanitàries urgents, establir ponts de diàleg i espais de negociació amb tots els actors –interns i externs- del conflicte, afavorir la recerca de solucions pacífiques, aturar l’espiral de violència i evitar la proliferació armamentística.

 

Segurament, els nous models de resposta als conflictes no seran perfectes. Ni fàcils. Ni exempts de problemes. Però el que és segur és que continuar amb l’estratègia de col·laborar –conscient o inconscientment- amb el desastre, no fer-hi res de políticament rellevant per a solucionar-ho i quan el drama ens fereix als ulls, dir que cal intervenir militarment, és una nefasta resposta.

 

Si realment volem evitar noves Síries, no podem persistir en la inèrcia del que sempre hem fet. És temps de passar pàgina.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 232
Parlem de com encarar l’emergència climàtica des del món del lleure....
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC