EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Octubre de 2019
17/05/2016 15:24h
Quan cada mort ens retorna preguntes incòmodes
Eduard Sala
Eduard Sala
Responsable d'Acció Social Càritas Diocesana de Barcelona

Escric aquestes ratlles poc després d’haver acomiadat una amiga. Que a la vida hi estem de pas, ens ho recorden les pèrdues. Especialment, les pèrdues properes.

 

Tots nosaltres hem viscut morts properes: familiars, amics o coneguts nostres, dels monitors de l’equip, dels infants i famílies dels nostres esplais...

 

Cada mort ens posa un mirall davant de la nostra pròpia vida i ens fa pensar en el valor de cada dia, en el sentit del que som i vivim.

 

Cada mort ens crida a despertar, a aprofitar el present que tenim com si cada dia fos un regal, perquè cada dia és nou, i està per estrenar.

 

Cada mort ens recorda que cadascú és important, únic i insubstituïble... i que la vida de cadascú influeix en la vida de tots.

 

Cada mort ens repeteix que encara som a temps de construir el futur possible... el nostre futur possible... i que això depèn de nosaltres mateixos.

 

Cada mort ens planteja preguntes sovint incòmodes, la resposta de les quals ens deixa a la intempèrie:


- Davant la mort, davant la vida... què creiem realment? Qui creiem que som? Som alguna cosa més que un cos? Què entenem per “ànima” / “esperit” /”Déu”...?
- Com ens expliquem la mort? I la vida? Com l’expliquem als infants i joves que acompanyem als nostres centres?
- Celebrem la Pasqua... o també la vivim?
- Què hem vingut a fer a aquest món? Quin és el nostre propòsit? A què ens sentim cridats?
- Hi ha alguna cosa més enllà de nosaltres? Hi ha un “nosaltres”?
- Què entenem per l’experiència cristiana de “resurrecció”? Quina mena d’impacte té en la meva manera de viure?

 

Cada mort ens pregunta si realment estem educant per a la vida. I una vida plena.

 

Gràcies a tots aquells que ens han deixat i tenim presents.


Gràcies pel seu llegat de vida.

COMPARTEIX
3 comentaris
rosa 04/07/16 - 20:18h
Moltes gràcies Eduard. És una magnífica reflexió. Hi penso sovint en tot això que em planteges quan se'm mor algú proper....i últimament se m'acumulen morts properes i sentides i de cadascuna en trec un testimoni de vida.
Montserrat 04/07/16 - 20:18h
Estic d'acord amb Eduard i les preguntes que fa també me les he fetes jo en certs moments. Tot i així és de les preguntes que tinc més clares.
Rosa María 04/07/16 - 20:18h
Excelente reflexión, Desde pequeña me han transmitido la muerte con amor,aceptación a pesar del dolor, cuidar,acompañar y estar al lado del necesitado en ese momento. Despedirnos dandole ese abrazo de dejar el cuerpo y recibir la acogida de Dios.una gran emoción de encuentro y paz al marxar el álma q siempre están cerca y nos dan esa fuerza espiritual junto al Universo. En un año hemos tenido 2 muertes familiar muy cerca. Bonita despedida porque nos preocupamos por ellos, no por nosotros.Respetando todas sus peticiones con dignidad y libertad de sonreir. Mi vida,la tengo puesta en manos de Dios. Gracias.
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC