EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
22 de Octubre de 2020
23/05/2013 11:52h
Reinventar-se per posar fi a la pobresa
Jonatan Sanchez
Jonatan Sanchez
Programes Educatius de la Fundació Pere Tarrés
Les dades sobre l’estat de la pobresa infantil a Catalunya són realment esfereïdores. Segons l’Idescat, l’any 2010 el risc de pobresa a Catalunya afectava a un 23,7% dels infants menors de setze anys, quasi un de cada quatre. És a dir, més de 285.000 infants menors de setze anys no poden satisfer les seves necessitats bàsiques en igualtat d’oportunitats. Una situació, val a dir-ho, d’extrema vulnerabilitat ja que ni els infants són responsables de la seva situació ni tenen els recursos ni mecanismes suficients per ensortir-se’n.


Sens dubte, més enllà dels moments difícils que està passant el nostre Estat de Benestar, hem de vetllar per tal que les polítiques específiques adreçades per al col·lectiu infantil assegurin una política transversal i coordinada que ens permeti ser més eficients amb menys recursos. Una política coordinada des dels serveis socials fins al sistema educatiu, passant pel sanitari sense oblidar el lleure o inclús l’urbanisme, que dibuixi unes actuacions complementàries en totes les dimensions de la vida que afecten als infants. Ens hem de reinventar, doncs.


Aquesta nova manera de fer i de treballar també ens ha de fer repensar els nostres models d’actuació des de l’àmbit social. En aquest sentit, ens calen noves maneres de fer des del treball socioeducatiu que ens permetin trencar amb el cicle de transmissió intergeneracional de la pobresa, reduir l’elevada taxa d’abandonament o fracàs escolar i fomentar la participació dels infants i de les seves famílies en els seus entorns més propers, amb l’objectiu final de prevenir no només la pobresa econòmica sinó també les conseqüències perverses de la mateixa sobre els infants a nivell social, emocional i psicològic.


Com hem dit abans, quan parlem d’infants en situació de pobresa parlem de famílies en situació de pobresa. En aquest context, hem de cercar noves línies de treball amb les famílies des d’una perspectiva integral, utilitzant mètodes i estratègies d’intervenció que fomentin les habilitats i capacitats de les persones per sortir d’una situació de dificultat a través de l’acompanyament i coresponsabilitat en el procés de millora personal i familiar, que afavoreixin trajectòries inclusives de la famílies vulnerables en relació a l’àmbit econòmic, però també de la salut i de l’habitatge, ja que només treballant amb la família i millorant les condicions de vida de les mateixes estarem en condicions de millorar les condicions de vida dels infants.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 234
Avui dia, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida dels i les...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC