EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
11 de Juliol de 2020
10/04/2013 19:37h
Reinventar-se
Felipe Campos
Felipe Campos
Director General de l’Associació Educativa Itaca
En un context força complex, on cada matí a través dels mitjans de comunicació tradicionals o xarxes socials ens arriben infinitat de notícies on es posa en dubte el sistema, on les inversions en el tercer sector perillen o conceptes com prevenció estan en perill d'extinció, avui vull parlar de valents i valentes que cada dia es reinventen per continuar endavant. Sens dubte, arribarà el moment de parlar sense embuts de les causes que ens han portat fins aquí i, a ser possible, extreure'n conclusions i exigir responsabilitats. No obstant, no podem caure en el desànim o llepar-nos les ferides mentre intentem entendre com és possible que tots aquells projectes que s'han engegat fins ara vegin amenaçada la seva continuïtat.

Avui pensaré únicament en les milers i milers de persones que no es rendeixen, que treuen energia, ganes, il·lusió, perseverança per tirar endavant. Això que dic serveix per persones individuals però també per aquelles organitzacions que tot i que amb absència de bones notícies son portadores cada dia de grans notícies als col·lectius amb els quals treballen sense rendir-se.

Hi ha una cita que diu, "en la lluita entre la pedra i la gota d'aigua, sempre guanyarà la gota, no per la seva força sinó per la seva perseverança". És aquí on ens trobem tantes i tantes institucions del tercer sector, en el treball diari, en el convenciment que cada dia podem millorar la qualitat de vida dels nostres participants i usuaris, perquè el nostre compromís és la pedra de "Rosetta" per interpretar els signes dels temps en favor dels més vulnerables i aquells que necessiten la nostra "mà" per tenir l'oportunitat anhelada.

M'agradaria parlar de les Organitzacions Emprenedores, portem en el nostre ADN la capacitat d'orientar la nostra acció a les oportunitats, som militants capaços de trobar recursos i transmetre esperança i liderar amb emprenedoria i alhora cuidar als emprenedors interns de les nostres entitats... Som joves, i no parlo de l'edat que delata el nostre DNI, som joves tant en quant som inconformistes, no acceptem el que està estipulat, la injustícia estructural del nostre voltant i no volem mirar cap a un altre costat.

Pot ser al llegir aquestes línies penses que res del que fas és excepcional i en això pot ser jo et donaré la raó, però benvolgut/da, realment el que fas cada dia és quelcom increïble, és irrepetible i creu-me quant et dic que ningú com tu pot fer el que fas. Sense tu, aquest "puzzle" seria imperfecte, perquè el teu compromís és font per beure, ets clau en aquesta societat per convidar a altres a continuar i ets imprescindible en la construcció d'allò que alguns al llarg de la historia van creure que valia la pena, la construcció d'un món més just.

Crec fermament que tots nosaltres creiem en un món millor, per tots és possible i aconseguir-ho està a les nostres mans. Com treballem per fer-ho, per aconseguir-ho no és necessari el "molt de pocs" si no el "poc de molts" i això és una major que cada matí al aixecar-me hem repeteixo, perquè estic convençut que el bé propi i el dels demés estan íntimament lligats.

Parlant d’emprenedors i d’oportunitats, m’agradaria parlar d’en Bill Drayton fundador d’Ashoka, va encunyar el terme Emprenedor Social per referir-se a persones que s'enfronten de manera innovadora, amb tota la seva energia, passió, i tenacitat a resoldre els problemes més importants de les nostres societats. Ashoka és una gran organització mundial construïda sobre una idea brillant. Recolza a innovadors socials quan ells encara no saben els grans canvis que poden impulsar.

Sota aquest concepte puc dir que conec a grans emprenedors i emprenedores socials, que cada dia s'aixequen pensant què poden fer pels demés, per millorar l'entorn de centenars de persones sí, però també d'una o dues persones, perquè fem grans coses en el quotidià, en el dia a dia... I això es innovació, és proximitat i és emprenedoria en estat superlatiu... Avui vull fer un exercici de reconèixer als herois i heroïnes silenciosos que, tot i les dificultats, pensen que rendir-se no és una opció. Aquestes persones que amb el seu exemple tenen més força que les pròpies regles, perquè la paraula convenç però és aquest exemple el que omple i arrossega.

Per tant, és necessari posar l'accent en la necessitat d'emprendre també al sí de les entitats, impulsant lideratges compartits al servei de la millora constant, orientant-nos cap a la qualitat més que no pas cap a la producció. I és que, especialment en els moments difícils, és quan ens cal donar el millor de nosaltres mateixos. Si canviem la forma de veure les coses, les coses canvien de forma. Creure és crear i junts podem reinventar-nos.
COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC