EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
17 de Octubre de 2019
31/05/2016 10:01h
República Dominicana, un país de referència
Foto Carlota Ruiz
Carlota Ruiz
Dissenyadora industrial, membre de l’Àmbit d’EpD del MCECC

República Dominicana, un país on els somriures mai falten, on la “bachata” i el beisbol t’acompanyen dia i nit i la gent et marcarà per sempre.

 

Un país, per a mi, referent en l’educació pel desenvolupament, on treballen amb la seva societat per una transformació social, en la justícia i la solidaritat, amb els grans entrebancs de la pobresa i la salut.

 

Un país que et posa la pell de gallina quan canten cançons per reivindicar la seva llibertat o se’t posen els ulls plorosos quan t’expliquen la seva infantesa com a esclaus.

 

Però sobretot, un país on t’enamores d’UJEDO i de la seva feina en l’educació inicial, la formació professional, la salut, el medi ambient i l’animació sociocultural. De la seva manera de potenciar l’organització comunitària, la convivència i la diversitat cultural a través del diàleg i l’educació en el lleure.

 

On t’enamores també d’en Rafael i de la seva família, de tots aquells nens i nenes, joves i no tan joves dels “bateys” i comunitats que et fan canviar la manera d’entendre la vida. Que treballen de forma voluntària en l’educació de la seva gent, perquè tinguin una millor qualitat de vida. Et fan canviar a través dels jocs amb aquells nens i nenes que, pel simple fet d’estar allà, irradien felicitat.

 

Un país on t’acullen al Colibrí, un centre educatiu-cultural que treballa per l’educació dels petits el dia a dia. I a les vacances fan tallers amb petits i grans tot desitjant l’arribada dels “campamentos” amb els joves. Joves que et diuen orgullosos: “Yo me he criado aquí, soy niño Colibrí”, i et fa pensar en tot el que tu has viscut a l’esplai.

 

Un país on els primers dies et baralles amb ells perquè no et deixen jugar a beisbol per ser noia i l’últim dia t’animen a jugar-hi. Un país on veus les noies que comencen a encoratjar-se per dir que elles també són importants! Un país que treballa començant des de posicions més endarrerides, però on cada passa endavant és de gegant, anant molt més enllà de les que puguem fer nosaltres. Amb un esperit de superació permanent.

 

Un país que et demostra que tot i que encara falten molts passos per fer, arribarà un dia que aquesta educació i aquest voluntariat podrà anar enfocat cap a un altre lloc, perquè l’educació pel desenvolupament ja no serà necessària.

 

República Dominicana, un país on els somriures mai falten, i sobretot, te’ls contagien.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 227
El Centre d'Interès se centra en la gestió d’equips de monitors al...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC