EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
12 de Desembre de 2018
| Ja som 11221
01/08/2018 11:41h
Senzillesa, per salvar el món i salvar-nos
Carles Armengol
Carles Armengol
Secretari Gral. Adjunt Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Llegir i rellegir Laudato Si’, aquesta rica i profundament inspiradora encíclica que ens ha regalat el Papa Francesc, m’ha fet pensar en quelcom sobre la senzillesa trobat fa anys en un llibre de moral (Como tomar decisiones: sabiduria practica para cada dia de Peter Kreeft. Rialp, 1993).

 

 

Retornant a aquella obra, m’han sorprès els primers paràgrafs del capítol titulat Senzillesa: Si vostè hagués d’opinar sobre què ha de tractar un llibre sobre moral probablement mai diria que de la senzillesa. Però estic convençut que és una de les idees més efectives, poderoses, pràctiques, àdhuc revolucionaries, que podem creure i viure. Pressento que aquest capítol serà l’únic que vostè recordarà durant més temps, el que més el meravellarà i el que més gratificant el serà de posar-lo en pràctica.

 

 

El pressentiment de l’autor s’ha acomplert fidelment. Després de 20 anys no recordava la profecia, però sí la referència a la senzillesa. Tornant-hi se’m confirma l’interès de la noció desenvolupada i el text ressona amb perfecta sintonia amb la forma de vida que Francesc ens proposa a Laudato Si’. Assolir “l’alliberament” de la senzillesa passa –segons Kreeft- per adoptar sis claus de vida: el temps –alentint-lo i guanyant-lo-, la natura i els seus ritmes, la petitesa, la pobresa, el silenci i la independència del fer-s’ho un mateix.

 

 

El repte no és tant sols assumir la senzillesa com un valor més que condicionarà alguna de les nostres decisions. Seguint el Papa Francesc, per salvar el món –i salvar-nos nosaltres- cal fer d’aquestes propostes l’eix vertebrador de la nostra forma de vida.

 

 

Parlar del concepte cristià de salvació es fa difícil en el context actual dominat per una visió deformada de la persona que és pensa com un ésser amb total autonomia respecte la creació. La saviesa de Francesc ens posa de relleu que, al capdavall, la salvació física del món i la salvació espiritual de cadascú –de la nostra ànima, com es deia abans-, demanen en bona part, les mateixes actituds. Són les que trobareu al capítol sisè de Laudato Si’ –el darrer: educació i espiritualitat ecològica- i que estan ben sintetitzades amb la idea de senzillesa.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 223
Vivim en una societat que, constantment ens repeteix els beneficis d'una vida saludable. Ta...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC