Dimecres, 15 de juliol un grup de simpatitzants del projecte “Transpirenaica Social Solidària” coincidíem en la travessa de Cap d’Higuer a Cap de Creus de 42 dies que un grup de joves en risc social realitzen. Van sortir del País Basc després de ser rebuts per l’Alcalde de Donostia el passat 13 de juny i preveient l’arribada al Mediterrani pel 24 de juliol. Lidera la iniciativa “social-solidària” Ignasi de Juan Creix, exprofessor de la Fundació Pere Tarrés, ex Metges sense Fronteres, professional de la Fundació Formació i Treball, persona implicada en tot tipus de causes d’interès social. Pel tram català va trobar el recolzament de fundacions, associacions i organitzacions com ara la Fundació MAP, Pere Tarrés, Formació i Treball i Banc de Sabadell entre d’altres, les quals, junt a diversos alcaldes i administracions han fet possible la iniciativa. Un grup de joves del centre d’esplai El Submarí de la Zona Franca, federat a la nostra entitat, liderat per un voluntari i un monitor en pràctiques, s’afegia al tram que seguiria per Ull de Ter cap a Camprodon, Beget, Pla de l’Estany i Empordà.

Mamadou, Patou, Àngel, Daniel, Jarol... senegalès, magrebí, catalans, hondureny... estaven entusiasmats amb l’experiència que vivien junt a adults, joves monitors voluntaris i a l’equip estable de la Transpirenaica. “Fem que les amenaces es converteixin en oportunitats” era el lema que havia portat a Ramon Garcia, recent pre-jubilat bancari, en haver entrenat aquests joves diversos caps de setmana i a integrar-se ell mateix al tram navarrès i ara al tram de Núria a Cadaquès. Vam presentar-nos, vam dinar en rotllana sobre l’herba verda i vam compartir un diàleg molt ben dinamitzat. Experiència excepcional era el qualificatiu mínim dels participants. Tenien consciència que tot i ser necessaris els coneixements, aquests són tan importants a la vida com el respecte, la sociabilitat, la capacitat d’enraonar en públic, l’experiència d’èxit, la constància com a valor. El millor de la caminada, 800km, les converses entre persones tan diferents que tenim l’oportunitat extraordinària de compartir uns dies de camí pel Pirineu.

El testimoni personal dels adults, la forma de fer, influeix en gran mesura als adolescents i joves participants. Per alguns, escoltar, saber fer silenci, mantenir una disciplina horària i de grup, apagar el mòbil eren conceptes desconeguts abans d’incorporar-se a la Transpirenaica. Però per als adults resultava també una experiència de diàleg, de coneixement de persones a les quals la vida ha donat poques oportunitats, de com poden ser d’agraïts a l’afecte que reben. Junts havien viscut espais de contemplació, de convivència senzilla, de reflexió, d’esforç i de repòs. Junts estaven creixent com a persones i els seus rostres manifestaven la satisfacció.

Creiem important donar a conèixer experiències com aquesta, probablement més excepcional per l’ambiciós de la mateixa, però força semblant a molts campaments, rutes o colònies de vacances que milers d’infants, adolescents i joves viuen amb els seus monitors durant aquests mesos d’estiu.