El lèxic escolta té un lema que aconsegueix resumir una actitud d’alerta i de servei fonamental: “Sempre a punt”. Una dita que engloba (o hauria de fer-ho) una forma de fer de tot el sector de l’educació del lleure del país. Una actitud que identifica i mobilitza tot un col·lectiu d’entitats i persones que tenim la voluntat i capacitat d’observar activament el nostre entorn. Mirem el món amb l’empatia necessària per sentir-nos cridats. Ho fem en el nostre dia a dia amb els infants i adolescents, en l’intent de millorar els nostres pobles i ciutats. Ho fem per alçar la veu i sortir al carrer per defensar la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país en un moment històric per Catalunya. I ho fem també quan veiem, amb el cor encongit, com les crisis humanitàries de lluny les sentim a prop i les fem nostres.
La tragèdia de milers de refugiats fugint dels conflictes armats ha trobat una ràpida resposta d’esplais, agrupaments i parròquies. No podem parlar d’educació per al desenvolupament, parlar de justícia als nostres centres i després mirar cap a un altre costat davant la desesperació d’infants i famílies.
Des del lleure hem d’obrir els ulls i oferir la mà estesa als refugiats. L’actitud de servei no es pot limitar a la nostra quotidianitat educativa. Engloba una forma de ser i de fer.
