EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
27 de Maig de 2019
| Ja som 11262
06/05/2019 12:30h
Un esplai que no serveix, no serveix per a res
Roger Torres foto
Roger Torres
Jesuïta

Fem tardes d’esplai perquè volem educar en el lleure; volem que els infants, adolescents i joves coneguin, a través del joc, un seguit de valors que els ajudin a viure més la cultura del país, l’entorn i el sentit del viure. Dit així, o de forma semblant, responem quan se’ns demana què fem les tardes d’esplai. Però potser hauríem d’anar una mica més enllà. Potser hauríem de dir: acompanyem persones perquè esdevinguin més persones, en totes les dimensions del viure.

 

Una d’aquestes dimensions, la més nuclear, és que els infants, adolescents i joves aprenguin a estimar.  L’amor, en cristià, és servei.  D’aquí que l’educació en el transcendent a l’esplai no pot quedar reduïda només a les pregàries d’un bon dia o un bona nit i la celebració de l’eucaristia amb la comunitat, cal que fem experiència, també, d’aquest amor fet servei. Cal que introduïm en les nostres programacions activitats on els adolescents descobreixin realitats diferents, quedin afectats per aquesta mirada i hi participin d’alguna manera.

 

Introduir als adolescents i joves en pràctiques socials és introduir-los de forma pràctica a una realitat espiritual, de molta fondària. Cal que aquestes activitats (ja siguin puntuals, com fer de voluntari als gran recaptes d’aliments o fetes amb més periodicitat, com anar a visitar una llar d’avis) vagin sempre acompanyades d’una doble reflexió: primerament la dels perquès i les causes d’injustícia del nostre entorn, així com dels sentiments interns que els queden després de l’estona de servei.  Altres activitats poden anar dirigides a tot el centre, fent participar també els més petits, els pares i mares o fins i tot el poble o el barri on som.

 

Jacques Gaillot, bisbe d’Évreux, va escriure ja fa temps un llibre titulat “Una Església que no serveix, no serveix per a res”. Semblantment, podríem dir d’un centre d’esplai. O la nostra activitat està oberta a la justícia que ens exigeix l’Evangeli o no serveix per a res. 

 

Participar com a monitor en un centre d’esplai és ja el primer acte d’amor-servei que testimoniem cada dissabte a la nostra societat. Us convido a que de tant en tant reflexionem, no tant sobre què fem, sinó sobre per què ho fem, sobre allò que es mou al nostre interior cada vegada que ens reconeixem servint.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 226
El Centre d’Interès desglossa la idea que el voluntariat i l’associacionisme...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC