EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
03 de Agost de 2020
30/01/2020 13:53h
El voluntariat al servei de la ciutadania
jordi balot
Jordi Balot
Director de la Fundació Joan Salvador Gavina

La ciutadania catalana, des de fa molts anys, ha estat molt activa i participativa en la construcció d’una societat que doni respostes als seus anhels, a les seves mancances i necessitats i, especialment, a aquelles persones que més pateixen. En aquests darrers anys hem vist exemples de solidaritat com els moviments “No a la guerra”, “Casa nostra, casa vostra” o molts d’altres... Però aquestes mogudes no sorgeixen del no res sinó que venen del fet que a Catalunya, tradicionalment, la ciutadania s’organitza des del vessant associatiu i de voluntariat. De fet, els inicis del moviment associatiu català se situen al segle XIV.

 

En l’actualitat s’estima que a Catalunya hi ha entre 23.000 i 25.000 entitats sense ànim de lucre en actiu i que aglutinen a unes 510.000 persones. Aquesta xifra és realment impressionant i, sobretot, perquè majoritàriament es tracta de persones actives que dediquen un temps setmanal o mensual (cadascú segons les seves circumstàncies i disponibilitats) en favor dels altres i al servei de la ciutadania. A quina entitat, empresa, club esportiu... no li agradaria poder comptar amb un capital humà de 510.000 persones que fan una tasca gratuïta en benefici dels altres?

 

Aquest compromís cívic i solidari es tradueix en projectes concrets que s’acaben reflectint en resultats molt mesurables de cara a la societat. Penso que encara tenim un gran repte al davant per a ser capaços de transmetre aquests resultats d’una manera clara i precisa, tant des d’un punt de vista de rendibilitat econòmica com, i sobretot més rellevant, des d’un punt de vista de rendibilitat social, de cohesió social, d’integració, d’acceptació, etc.

 

Penso que no ens equivocaríem si afirmem que el voluntariat segueix sent un actor clau i imprescindible en el funcionament de la nostra societat més propera. De vegades, fins i tot, critiquem al voluntariat sense ser massa conscients que, sense tota la seva aportació desinteressada, possiblement tindríem una societat pitjor i sense la capacitat integradora i cohesionadora actual. No vull passar per alt que hem de ser molt curosos en evitar que, alguna vegada, el voluntariat es pugui convertir en “mà d’obra barata” i aquesta línia vermella no la podem traspassar. Però tampoc no podem deixar perdre la potència de l’aportació de tot aquest capital humà que contribueix de manera decisiva en fer més real i efectiva una societat més solidària on les persones més vulnerables hi puguin tenir cabuda i un protagonisme que, d’altra manera, no els seria possible.

COMPARTEIX
COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 233
Coneixem una de les activitats estrella de l’educació en el lleure, els campaments...
Segueix-nos
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC