Parlem amb Marta Buch

Marta Buch, gerent dels Lluïsos de Gràcia ens atén a la seu que aquesta institució té a la plaça del Nord; uns locals que ara estan reformant-se per adaptar-se a les noves necessitats i projectes.
 

La trajectòria dels Lluïsos a Gràcia comença fa 150 anys…

Aquest setembre en fem 160
 

…i comença molt vinculada a l’àmbit de l’esport.

Sí. De fet va ser Mn. Jaume Alsina qui va decidir oferir un gimnàs als nois que jugaven al carrer i així, a més a més de proporcionar-los un espai, els podia formar i educar. Vam començar l’any 1851 a través de l’esport.
 

Què ha fet possible el pas d’aquell gimnàs l’entitat amb l’oferta tan rica i diversa en activitats que són els Lluïsos actuals?

D’una banda hi ha la força i la gosadia que han tingut les diferents juntes al llarg de la història. Crec que n’és un exemple el moment en què es va decidir fer la pista coberta (la segona privada de la ciutat de Barcelona). Això va proporcionar no només un espai esportiu sinó també un seguit de sales que van donar cabuda a l’esplai, a les corals…i van obrir el centre a altres inquietuds.
 

Es va integrar gent diversa...

Sí. I aquest és l’altre factor que explica l’evolució que hem tingut. Quan un soci ha manifestat interès per cantar o per jugar a bàdminton o més recentment per practicar tennis taula, aquí se’ls ha dit: “Vinga va! Trobem un espai on sigui possible”. Estem adaptant-nos a les necessitats dels socis que no deixen de ser les necessitats de la societat actual. Ara fem tallers de robòtica!
 

Així doncs la clau és...

Estar en contacte amb les persones. Escoltar-les, atendre el que volen. I no només els socis. Si vénen uns joves que volen organitzar una revetlla a fora, a la plaça, nosaltres els ajudem. D’aquesta manera ens obrim al barri i a la ciutat.
 

Fins a quin punt té pes el voluntariat en la vostra tasca? Es necessària certa professionalització?

Totes les entitats hem funcionat durant molts anys gràcies a la força i la feina dels voluntaris; però arriba un moment en què es detecta que amb la bona voluntat i amb el temps lliure que hi pots dedicar no n’hi ha prou per poder avançar. I aleshores és quan es contracta personal i es comencen a professionalitzar les entitats. La professionalització del tercer sector és un debat que arrosseguem des de fa temps.
 

És un debat viu...

Sí perquè no pots prescindir del voluntariat amb la seva energia i implicació. Tot i així cal trobar l’encaix. El professionals, com és el meu cas, estem al servei dels socis i dels voluntaris. Tot allò que el voluntari no pugui fer és allò en què faré un cop de mà...i en moltes altres coses, per suposat. El professional ha d’estar al servei de l’usuari i de les línies que marqui la junta.
 

Així que del voluntariat se’n pot fer una professió?

I tant. Sovint quan fas voluntariat ets molt jove i fins i tot estàs estudiant per dedicar-te a una altra cosa que no té res a veure. Però el voluntariat en el món associatiu gairebé és fer un màster! I aleshores pots pensar perquè no m’hi puc guanyar la vida fent això? Del voluntariat en treus la implicació i les ganes. Jo havia estat sòcia de Lluïsos...
 

I des de fa un temps n’ets la gerent.

Bé, en un moment donat -com que jo havia estudiat Econòmiques i tenia experiència en gestionar i assessorar altres entitats- m’ho van proposar.
 

Penses que una formació en animació sociocultural t’hagués ajudat en alguns aspectes?

Sí, segur...i tant. D’una banda hi ha aquest màster que adquireixes fent voluntariat però d’altra banda és molt necessari saber què és un pla estratègic, identificar quins són els valors pels que treballes. Hi ha temes que s’han de saber per poder fer bé la teva feina i dur-la a bon port.
 

Com veus el futur de l’animació sociocultural i dels Lluïsos?

La figura de l’animador és i serà molt necessària. Els infants i la gent gran són els sectors que més necessitaran aquesta atenció. M’imagino uns Lluïsos que puguin obrir més matins per oferir un espai que pugui ser per a ells i que a la tarda pugui ser per a infants, joves i adults. Donat que molts voluntaris, durant els matins estudien o treballen, de ben segur que això ens demanarà tenir presents els professionals de l’animació sociocultural.