El risc d'inseguretat alimentària greu pot afectar a 135 milions de persones més per la covid-19

Acció contra la Fam ha presentat un informe que analitza l'impacte de la Covid-19 en la fam mundial. Segons el Programa Mundial d'Aliments (PMA), aquest es podria traduir en un risc d'inseguretat alimentària greu per més de 135 milions de persones, que se sumen als 821 milions de persones que ja patien aquesta situació el 2019 segons la FAO (l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura).

Tenint en compte aquestes conclusions, l'entitat fa una crida a la mobilització per a reconèixer la magnitud de la crisi i assumir compromisos ferms per limitar el desastre alimentari i nutricional. I és que més enllà dels danys sanitaris, la pandèmia, el confinament i les seves consegüents restriccions de moviment i tancaments de fronteres han tingut un fort impacte en els mitjans de vida de les persones. Això, com informen des de l'entitat, ja s'està traduint en una reducció general de l'accés als serveis bàsics, al comerç, efectes sobre el subministrament i disponibilitat dels aliments i inestabilitat dels preus.

Per exemple, al Pakistan, els preus d'aliments bàsics com el blat o la farina estan augmentant entre un 4,9% i un 8,4%. També preocupa la situació a l'Àfrica occidental, on 19 milions de persones poden patir inseguretat alimentària entre els mesos de juny i agost a causa de la crisi actual. Així, els efectes generals de la Covid-19 en els sistemes de salut, de protecció social i en els mitjans de vida, ja de per si precaris, poden fer que moltes més persones pateixin les conseqüències de la fam.

També a països com Espanya augmenta la inseguretat alimentària, tot i que amb unes casuístiques diferents: "Als països de renda baixa o molt baixa la inseguretat alimentària suposa una manca d'accés a aliments i provoca pèrdues de pes. En canvi, a països de renda alta, la gent té accés a aliments però de baixa qualitat nutricional, la qual cosa provoca que aquesta inseguretat es manifesti amb sobrepès i obesitat, sobretot entre els infants", diu Luis González, Director d'Enginyeria Tècnica i Acció Social a Acció contra la Fam, que ha identificat en el seu informe diferents accions immediates amb l'objectiu de donar resposta a l'actual crisi humanitària arran de la Covid-19 i mitigar els seus efectes en la seguretat alimentària.

Les mesures propostes inclouen l'alto al foc en zones de conflicte, que s'asseguri la integritat i mobilitat del personal mèdic i humanitari, que es reforci el diàleg entre civils i militars o que es doni suport en la compra de subministraments d'equips i material de protecció, entre d'altres. A Espanya, l'entitat també demana una mobilització per garantir la sobirania de la producció dels aliments saludables, establir polítiques que fomentin la reducció de les desigualtats i promoure polítiques de protecció social "que assegurin que la gent que es troba en situació de vulnerabilitat no caigui en la inseguretat alimentària ni la fam". 

El Banc dels Aliments supera el màxim històric de la crisi del 2008

El Banc dels Aliments de Barcelona va tancar l’any 2014 amb una mitjana de 152.000 persones ateses cada mes, el màxim històric assolit per l’entitat i fruit de la crisi del 2008. En pocs mesos, el coronavirus ha fulminat aquestes xifres i s’estan atenent 159.089 persones. En paral·lel, també ha augmentat el nombre d’entitats socials, que han passat de 302 a 379, degut a la posada en marxa de noves iniciatives comunitàries per donar resposta a l’emergència social.

ETIQUETES

Covid-19 Vulnerabilitat Infància vulnerable