EL PUNT DE TROBADA DEL LLEURE EDUCATIU I L'ACCIÓ SOCIAL
08 de Desembre de 2019
El zoo de la disbauxa
Introducció


El joc està basat en un text escrit especialment per a l’ocasió. En aquest cas, s’ha redactat a partir del llibre El zoo d’en Pitus. Els infants s’asseuran en rotllana i s’aniran aixecant i canviant de lloc quan sentin el nom que els ha estat assignat.

 

Desenvolupament


Els infants seuen en rotllana i s’assigna a cadascú el nom d’un animal / personatge. Es comença a llegir el text i quan cada infant sent el nom del personatge que li ha estat assignat ha de córrer a canviar-se de lloc amb els companys que tenen la mateixa assignació que ell.

En cas que algú quedi sense lloc caldrà que s’esperi al mig de la rotllana per tal que quan algú altre s’aixequi pugui recuperar el lloc.

Si en algun moment s’anomena un mot de col·lectivitat, en aquest cas seria la paraula ZOO, tothom s’ha d’aixecar i canviar-se de lloc.

 

A continuació us presentaré els animals del nostre zoo.

En primer lloc tenim les sargantanes. Són presumides i molt femenines. La veritat és que mai no es treuen el llacet que porten penjat a la cueta, i és que les sargantanes són els animals més fatxendes de tot el zoo.

A continuació tenim les rates de claveguera. Sempre van brutes. I no cregueu que els importa gaire la pudor que fan, perquè les rates de claveguera estan tan acostumades a viure entre la brutícia que els és ben igual el que pensin d’elles la resta d’animals.

No ens podem oblidar de les llagostes. Tot el dia amunt i avall, vinga saltar per allà i saltar per aquí com si fossin un saltamartí. Però si voleu saber un secret, les llagostes estan bojament enamorades de les sargantanes, i si salten és per impressionar-les.

Pel que fa a les papallones, viuen molt felices. Penseu que abans eren uns llefiscosos cucs de seda, però ara, amb la patxoca que fan, no deixen mai d’exhibir tots els colors que els ha regalat la mare naturalesa.

Continuem amb els pardals. Aquests sí que són trapelles. No fan altra cosa que volar d’una banda a l’altra del zoo empipant els altres animals. Segons ells, ho fan perquè si no s’avorririen sols volant pel cel. Aix, mare meva, no sé què en farem, d’aquests pardals.

Dels garrins, què voleu que us digui. Són bruts de cap a peus, això sí, no tant com les rates de claveguera, perquè ells són molt vergonyosos i intenten sempre rentar-se, però com que ho fan en el fang, els garrins mai no estan nets.

Per acabar tenim els més terribles del nostre zoo, els tigres, que cal tenir-los ben tancats en gàbies, ja que si no es menjarien la resta d’animals. I és que els tigres sempre tenen gana.

Però bé, potser seria interessant que us expliqués què va passar exactament en aquest zoo, ja que si no no sabreu mai per què us explico aquesta història.

Tot va començar quan les llagostes, que sempre estaven enamorades de les presumides sargantanes, van parlar amb les papallones, per tal que aquestes els expliquessin quin era el secret de la bellesa de les sargantanes, però és clar, com sempre, els pardals que volaven per tot el zoo van sentir la conversa entre les llagostes i les papallones i la van anar a explicar als garrins, que en aquell moment estaven discutint amb les rates de claveguera sobre qui era més net dels dos. Però és clar, aquí els qui més s’avorrien eren els tigres, que amb tanta xerrameca estaven morts de gana. I quan van veure passar per davant de la seva gàbia una sargantana, van decidir llançar-s’hi al damunt, i en sentir-ho, les llagostes van saltar damunt els tigres, que s’espolsaven de la cara les papallones i els pardals, que intentaven distreure’l, mentre els garrins i les rates de claveguera ajudaven les sargantanes a fugir de les urpes del gros animal, que les havia agafades. I va ser així com el tigre va tornar a la seva gàbia i les papallones, els pardals, els garrins i les rates de claveguera van tornar a les seves tasques habituals, mentre les llagostes i les sargantanes vivien per sempre més felices menjant anissos i perdius en aquell bonic i bucòlic zoo.


 

Avaluació


Atès que es tracta d’una activitat col·lectiva és força recomanable que hi participi com més gent millor. És important que els participants tinguin respecte pels seus companys, ja que si no es poden acabar fent mal. És molt interessant que els participants desenvolupin l’activitat en silenci per tal de poder sentir la veu del narrador.

Pot ser interessant que en acabar l’activitat es repassi amb els infants quin personatge els ha estat assignat i quin paper juga dins la història que han llegit a classe prèviament, o si encara no ho han fet, se’ls pot introduir el paper dels diferents personatges dins la història que llegiran.

Caldrà que l’activitat sempre estigui referenciada en algun llibre.

Serà necessari un director de joc.

zoo
Comparteix
zoo

Descripció

Rotllana de persones que es van aixecant i canviant de lloc quan senten el nom que els ha estat assignat.

Objectius

  • Apropar els infants als personatges d’algun llibre o conte que vulguem treballar

Nombre de participants
A partir de 4 participants

Espai
Dependrà de les persones que facin la rotllana.

Edats
Petits (4-8)

Tipus de recurs
Cançons – joc (animació infantil), Petits

Temàtica
Valors

Durada
El que dura el text, tot i que ho podem anar repetint a diferents velocitats.

Material necessari

Un text basat en algun llibre per ser narrat mentre dura el joc.

Autor
Oriol Toro i Camprodon

Recurs aportat
Recurs publicat a la revista Estris núm. 172

Paraules relacionades
zoo disbauxa animar lectura llegir

COMENTA
* Camps obligatoris
Estris.cat us anima a comentar els articles publicats alhora que us demana de fer-ho amb ànim constructiu i des del sentit comú, per la qual cosa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que continguin insults i/o difamacions. La publicació dels comentaris no serà automàtica sinó posterior a la seva validació, i aquests reflectiran en tot cas l'opinió dels lectors i no de la publicació. El sistema emmagatzemarà els comentaris junt amb la vostra direcció IP
REVISTA ESTRIS NÚMERO 228
L'educació en el lleure és pionera en la innovació pedagògica....
 
Editat per: Fundació Pere Tarrés
En conveni amb: Ministerio de Sanidad, Servicios sociales e Igualdad Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Amb la col·laboració de: APPEC