A la recerca d’un present i d’un futur

Som en una època on els moviments de població (refugiats a la recerca desesperada d’una llar segura i immigrants a la recerca d’una subsistència econòmica i d’un futur viable) centren bona part de la discussió pública als països europeus. No, no dic que sigui el tema més important al qual han de fer front els Estats d’Europa, n’hi ha molts i enormes problemes que reclamen solucions en molts àmbits. Però, la canalització de la creixent indignació social per les ineficiències del sistema i la sobreexplotació de la por i l’angoixa en unes societats traumatitzades, han acabat generant un “fantasma” al voltant de migrants i de refugiats que, aquest sí, amenaça la qualitat de la democràcia a Europa. Perquè els immigrants o refugiats no són cap problema, sí que ho són les ideologies reaccionàries i feixistes que, aprofitant-se de la digestió pesada de la crisi econòmica, de l’aprimament dels estats del benestar i del malestar social general, volen fer creure que el “problema” més important que tenim és l’entrada de migrants o de refugiats. I, a jutjar pels resultats electorals que les forces d’extrema dreta i del populisme xenòfob van aconseguint en diverses eleccions, ho estan aconseguint.

Caldrà, per tant, fer molta feina pedagògica sobre la realitat de les migracions, les causes, les responsabilitats, les xifres, els prejudicis, els tòpics, etcètera. I per fer-ho, ens podem servir de bons documentals i de bones pel·lícules. Lamerica, per exemple.

Respecte a altres pel·lícules, Lamerica té un factor interessant per trencar tòpics i visions viciades. En aquest cas, tombar la falsa visió que “els immigrants i refugiats envaeixen Europa”. Tot el que apareix a Lamerica és “europeu”. No parlem de refugiats o migrants vinguts de l’Àfrica o del Pròxim Orient. No. Parlem d’Albània. Després de la fi del règim vinculat al bloc soviètic. L’oportunitat de fugir d’un país en fallida. El fals emmirallament per la suposada riquesa que es viu a la resta d’Europa i, en aquest cas, a Itàlia.

La pel·lícula parteix del viatge a Albània de dos empresaris italians sense escrúpols que miren d’aprofitar-se d’un país en fallida i d’uns albanesos empobrits. Per diverses circumstàncies, un dels protagonistes acabarà vivint en primera persona la precarietat, la pobresa i el desemparament dels albanesos, la lluita per sobreviure, l’intent de trobar un futur millor fora del teu país, la pressió policial, la duresa de les fronteres, etcètera. I la certesa, irònica i alliçonadora, que, en tot aquest accidentat i imprevist periple, qui millor tractarà a l’empresari italià sense escrúpols... acabarà essent un albanès vell, pobre, desconnectat de la realitat –i a qui volia enredar per als seus tripijocs- però molt més acollidor i generós que tots els espavilats que vénen al país per a aprofitar-se’n.