"Cal mirar cada context i cada realitat concreta. Però les preguntes sobre com fer-ho sempre apareixen"
30.06.20
Temps de lectura: 2 minuts
FITXA TÈCNICA
Brubaker
Any i país de producció: EUA, 1980
Direcció: Stuart Rosenberg
Intèrprets principals: Robert Redford, Morgan Freeman, David Keith
Thomas Murton, professor universitari en criminologia, va ser nomenat director d’una presó d’Arkansas, als Estats Units, a fi d’aplicar-hi les seves idees reformistes. La seva experiència va ser demolidora: hi va descobrir corrupció absoluta, maltractaments als presoners, arbitrarietats de tota mena i impunitat total. Fins i tot va descobrir, i desenterrar, diverses morts per maltractaments. Va acabar expulsat pel governador. De tot plegat, en va publicar, ara fa 50 anys, un llibre que va generar una gran commoció social.
El llibre va ser dut al cinema el 1980, on Robert Redford interpreta el paper inspirat per Tom Murton. Brubaker és una gran pel·lícula. Té empremta, acció i dinamisme. Atrapa i fa pensar. Descriu amb precisió l’ambient sòrdid, el clima asfixiant, la perspectiva sense esperança d’un món fora del focus: una presó que ha esdevingut un pou sense fi.
Les presons són una realitat d’aquelles que no volem saber gaire cosa. I no en sabem gaire. Es calcula que al món hi ha uns 11.000.000 de persones preses i que cada any creixen més. Tot i ser un lloc on hauria de regnar l’imperi de la llei, en molts països són exactament el contrari: un àmbit d’irregularitats i males pràctiques. Malgrat que el seu objectiu és la reinserció de les persones preses, sovint provoquen l’efecte contrari: caure, encara més, en la delinqüència.
Però més enllà del fenomen carcerari, Brubaker ens fa evident l’enorme xarxa d’interessos, dinàmiques i relacions que genera una realitat per més putrefacta que sigui. I això fa molt difícil la seva transformació: seran moltes les resistències a canviar-la.
Cal tirar pel dret i amb contundència per enfocar el canvi a risc d’estavellar-se? O, al contrari, cal modular, mirar de pactar uns mínims amb actors que no tenen cap interès a canviar les coses però, així, evitar que puguin obstruir-ho tot? És un clàssic de com encarar les grans transformacions: revolució o reforma. Intransigència o flexibilitat. Purisme o pragmatisme. Principis o resultats. No hi ha cap resposta segura ni la realitat és tan clarament binària. Hi ha molts entremigs. Cal mirar cada context i cada realitat concreta. Però les preguntes sobre com fer-ho sempre apareixen.
Ara que fa 50 anys del llibre que va inspirar-la, és un bon moment per tornar a Brubaker. I, amb ella, reflexionar sobre aquest món fora del món que són les presons i sobre com modular i implementar les energies per canviar la realitat que ens envolta.