Les ferides interiors

Un conflicte està format i travessat, per moltes coses. Normalment ens hi referim amb dades, matances, pronunciaments, aliances, acords, etcètera. Però el conflicte és també, en molt bona part, com el viuen les persones que el pateixen. Com n’interioritzen els fets, com en gestionen les humiliacions viscudes, com en suporten els dolors, com en superen les pors i les angoixes. I com tot això ho projecten en el present i, així, en condicionen el futur. 

“El insulto” és una interessant pel·lícula libanesa del director Ziad Doueiri que comença amb un incident menor que es va complicant progressivament fins a esdevenir un conflicte nacional reflex de les tensions i ferides obertes i, encara, no resoltes. 

L’encert de la pel·lícula és anar-nos revelant, a mesura que avança, que determinades actituds rígides i inflexibles troben la seva correlació amb experiències personals traumàtiques viscudes. I si bé, inicialment, això se’ns farà més present en un dels dos casos en joc, al final veurem que en Toni i en Yasser, tot i ser ben diferents, comparteixin una mateixa mirada: endurida per allò patit, desconfiada vers l’altre, desesperançada cap a un futur comú. 

El conflicte libanès va ser intens i dur. Un gran nombre de persones en van patir les conseqüències directes o indirectes. Com en altres conflictes, els acords de pau van servir per aturar l’escalada de violència però, encara, no podem dir que el Líban sigui una societat pacífica: massa fractures, massa passat pendent de gestionar, massa dolor i recels, fan que la convivència sigui mera acceptació resignada de l’altre des de compartiments estancs. 

“El insulto” mostra com les petjades del passat es projecten en el present i impacten en el futur. D’una manera ben gràfica entenem perfectament perquè en tot procés de conflicte és necessari abordar allò que ha passat: només des d’una certa assumpció i superació d’aquells fets podem construir noves convivències i noves relacions més sanes i duradores. 

Perquè, com dèiem al principi, cal entendre que els patiments personals són part de l’escenari de la gestió d’un conflicte. Com més humiliacions, com més ferides encara no curades, més dificultats per a abordar la solució d’un conflicte. Per això, desescalar i aturar un conflicte en les fases inicials és clau pera evitar majors dificultats de resoldre’l en el futur.