Mirada frontal a la corrupció

Un mirall ens permet, és clar, veure’ns. Però, sobretot, ens permet veure’ns d’una manera diferent. És la nostra mirada, sí, però a la vegada hi ha una distància ‘objectivant’ que ens resitua. El “mirall”, és molt útil també per a fets socials i polítics. Hi som. Els vivim. En som conscients, però veure-ho a través d’una pantalla, d’una certa distància, fa que puguem prendre’n més consciència i una percepció més precisa.

“B, la película” és, en aquest sentit, terapèutica. Més enllà de la bronca i la discussió política sobre el tema, la pel·lícula ofereix una mirada despullada, directa i sense embuts, a un entramat de realitats, dinàmiques i relacions esdevingudes pràctica i llei comuna.

D’aquí un temps, quan es parli d’aquests anys convulsos que estem patint, “B, la película” serà un bon document per aproximar-se a una de les cares fosques del nostre temps: massa gent, en massa llocs, ha acabat aprofitant els espais de poder per a enriquiment personal. I més greu encara que els fets mateixos, la convicció que era normal i lògic aprofitarse’n.

Fa un any, Jordi Casanovas va escriure “Ruz-Bárcenas”, una peça teatral a partir de la confessió que l’extresorer del PP Luis Bárcenas va fer al jutge Pablo Ruz el juliol del 2013. Allí, després de negar-ho moltes vegades, va explicar fil per randa el joc brut de comissions, donatius opacs i pagaments de sobresous en negre que havia fet. Va dir la veritat? Segurament, va callar coses i en va modular d’altres. Però va admetre fets sobre els quals ja hi havia moltes sospites fonamentades però que encara ningú havia admès públicament.

A partir d’aquest text teatral, David Ilundain n’ha fet una pel·lícula. Brillant. Tot i que només es veu la sala de l’interrogatori i tot se centra en les preguntes del jutge i les respostes de Bárcenas, la pel·lícula no es fa gens pesada. I no només pel contingut, que és òbviament interessant i sucós, sinó pel ritme i el plantejament. I, és clar, per la magnífica interpretació de Pedro Casablanc i Manolo Solo.

La pel·lícula conté molts moments brillants: converses, mirades i gestos dels diversos implicats que revelen molt dels personatges i d’una èpica i ambient determinats. O el to altiu de Bárcenas, que manté durant tot l’interrogatori fins que al final es desmunta de cop, i que exemplifica perfectament com, malgrat tota la impunitat, ha perdut el poder.