Periodisme i salut democràtica

El periodisme, el bon periodisme -no el que tergiversa la realitat per un objectiu polític o cerca audiència amb notícies sensacionalistes- ens és essencial. I, sovint, no en som prou conscients. 

Sense una bona informació sobre allò que passa, sobre les raons reals (no les oficials) que han portat un govern a prendre una decisió, sobre els interessos de determinats poders econòmics, sobre els impactes ambientals de certes mesures, sobre les vulneracions de drets humans que es produeixen amb el silenci o complicitat de qui es posa la paraula humanitari a la boca, etc. no tindríem prou criteri per analitzar la realitat i treure’n les nostres pròpies conclusions i decisions en clau de denúncia, participació o vot. 

‘The Post’ (aquí traduïda per ‘Els arxius del Pentàgon’) parla de tot això arran d’uns papers ocults que posen en evidència que a partir de cert moment el govern nord-americà era ben conscient que no podia guanyar la Guerra del Vietnam (que va durar dues dècades i va provocar centenars de milers de morts) i que, tot i que no hi havia possibilitat de guanyar-la, durant anys va enviar-hi joves que van perdre la vida o van quedar greument malferits. 

Sens dubte una informació important que la ciutadania tenia dret a conèixer. Es van sacrificar vides humanes per una qüestió d’orgull? Per no voler assumir la imatge de perdedor? Un ciutadà valent, que té accés als papers, decideix donar-los a conèixer i acudeix a alguns diaris perquè facin la seva funció: informar-ne. Que hagués passat si, per por davant possibles represàlies, aquests diaris haguessin abdicat de la seva funció periodística i no ho haurien publicat? Que la ciutadania hagués ignorat uns fets absolutament rellevants. 

I una lliçó, important, afegida: tot i ser competidors, The New York Times i The Washington Post van remar junts en aquests fets. I altres diaris. Van tenir clar que només la força conjunta podia fer evident que no es tractava de reprimir un diari, sinó de reprimir tots els diaris, la llibertat de premsa en definitiva. Perquè si s’acceptava aquesta renúncia, se n’haurien d’acceptar moltes més. Contra els que diuen que la millor manera de protegir-se és tancar-se i desconnectar, aquí queda clar que la llibertat de premsa es va guanyar, en part, perquè la premsa va fer pinya. La solidaritat com a millor defensa. 

A més de reivindicar el periodisme (a l’Estris 208 en parlàvem, en concret del periodisme d’investigació, arran del film ‘Spotlight’) ‘The Post’ també mostra com Katharine Graham ha de lluitar per ser reconeguda en un món d’homes perdonavides que ignoren i menyspreen les dones i la seva capacitat per prendre decisions. 

Una pel·lícula rodona, magníficament interpretada pel duo Tom Hanks i Meryl Streep i excel·lentment ambientada en tots els seus petits detalls. I que en un dels seus darrers fotogrames, quan una periodista cita la sentència del Tribunal Suprem, ens dóna la clau de tot: ‘La premsa ha de servir els governats, no els governants’.