Records a la penombra

La situació de Palestina no millora. Al contrari. Cada cop més afeblits i dividits internament, deixats a la intempèrie per la comunitat internacional i guanyant a Israel des de fa temps els sectors més refractaris a una solució justa i pacífica al conflicte. De fet, és el moment històric en el qual la idea d’un acord de pau que contempli la creació de dos estats, de forma viable i segura, un de palestí i un altre d’israelià (oficialment, la solució proclamada per tota la comunitat internacional) es troba profundament en crisi. Si ja de per si, fruit de la llarga ocupació i de la política d’assentaments, és pràcticament inviable, l’administració Trump ha acabat per enterrar pràcticament tota exploració en aquest sentit. 

Hi ha moltes, bones i interessants pel·lícules per abordar el conflicte palestino-israelià. Un dia n’haurem de parlar. En aquestes planes (en concret, en el número 197, ara fa exactament 5 anys), ja vam parlar d’Omar, un film profundament colpidor. 

Avui recuperem una pel·lícula especial feta el 2008 pel cineasta israelià Ari Folman. És especial perquè és una barreja de documental, d’autobiografia i de reflexió sobre el passat, concretat en un film d’animació innovador i trencador. De fet, va rebre molts elogis i diversos premis (Globus d’Or, Annie, etc.) i nominacions (Oscar, BAFTA, etc.). 

‘Vals con Bashir’ ens mostra un antic soldat (el mateix Folman) que comença a repassar el seu passat. De jove, amb 19 anys, va estar present en la matança de Sabra i Xatila però no en recorda gairebé res. Amb la voluntat de recuperar aquest forat de la memòria, fa teràpia i va retrobant i parlant amb altres companys i, així, aniran emergint detalls d’un dels capítols més foscos de la història del conflicte. 

El 1982, en el context de la guerra del Líban, es va produir una matança de civils palestins i de xïites libanesos al camp de refugiats de Xatila i al barri de Sabra, a Beirut, al Líban. La matança era una passa més en una llarga llista de matances i agressions que els diversos actors armats anaven perpetrant-se. En aquest cas, però, la matança es va produir com a mínim amb la connivència (quan no instigació directa o impuls) de l’exèrcit i el govern israelià. Els fets van implicar un gran escàndol tant a dins com arreu del món. Israel va viure grans mobilitzacions ciutadanes de protesta pel paper del seu govern en aquells fets i diverses comissions jurídiques, israelianes i internacionals, van determinar i denunciar el paper del govern israelià. 

Amb una bona factura tècnica, un bon acompanyament musical, imatges evocadores i surreals i reconstrucció dels fets a base d’entrevistes de caire documental, la pel·lícula avança fins descobrir-nos la brutalitat dels fets. Una pel·lícula valenta d’Ari Folman, no només pel fet de ser israelià sinó per mostrar-nos la seva lluita personal per a recuperar una part de la seva vida que, a més, és història col·lectiva.