Secretos de guerra

Les pel·lícules on el protagonisme interpretatiu descansa en nens i nenes tenen els seus riscos. Per una banda, no sempre és fàcil aconseguir que gent molt jove sigui capaç d’interpretar uns papers de caire dramàtic, amb la complexitat de sentiments característics d’una història feta pel·lícula. Per l’altra, pot passar que la trama del film, inevitablement vinculada a activitats i comportaments de gent molt jove, esdevingui poc interessant per a un públic adult. 

No és el cas de “Secretos de guerra”, una pel·lícula holandesa que pivota sobre la relació entre dos joves de 12 anys, companys d’escola i amics fora de l’aula, i una tercera jove que acaba d’arribar al poble. 

Ja en els primers moments, el film ens mostra la bona i intensa relació entre en Tuur i en Lambert. Però, de seguida, observarem que aquesta relació d’amistat es produeix en un moment concret: un poble holandès, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Cal recordar que Holanda va patir l’ocupació nazi amb la qual cosa, com va passar en altres països, hi havia gent refractària als nazis però també n’hi havia alguns que hi col·laboraven i, a més, és clar, tenien el poder. En Tuur i en Lambert formen part de famílies que, al llarg de la pel·lícula, aniran aprofundint en les seves opcions: una família activa en la resistència antifeixista i l’altra aliada dels nazis fins a esdevenir, el pare de família, l’alcalde del poble. 

L’arribada al poble de la Maartje acabarà de dibuixar el xoc de situacions i el quadre de complexitats, ja que és de família jueva. 

“Secretos de guerra” ens mostra com l’amistat es veu afectada pel context polític i, en aquest cas, per un context de guerra, ocupació i repressió. 

En aquest sentit la pel·lícula és una bona eina per a aproximar-nos a les situacions de polarització i confrontació. Arreu del món i a casa nostra es viuen situacions on creix la polarització ideològica, política, identitària, etcètera. En ocasions, aquestes situacions de polarització poden implicar dificultats per a la convivència. Però, no ho hem d’oblidar, finalment sempre tenim opcions. “Secretos de guerra” ens mostra clarament això: malgrat les tensions entre dos amics, fruit de les pròpies dificultats de tota relació humana però incrementades pel context polític de divisió i d’enfrontament, hi ha espai per a decidir si l’amistat ha de quedar, o si més no pot quedar, al marge de les tensions i divisions. 

La pel·lícula no és un cant benintencionat i angelical a l’amistat, desconeixent i desconnectat els matisos i les dificultats que una situació de guerra generen. Al contrari, penso que uns dels valors del film és, precisament, mostrar que no és veritat que calgui ser un heroi absolut o un covard total. La pel·lícula no obvia que les preses de posicions polítiques, per les circumstàncies que siguin, són rellevants, importants i, d’alguna manera, inevitables. La qüestió és fins a quin punt volem mantenir aquestes conviccions i preses de posició. L’amistat ha de veure-s’hi totalment sucumbida? L’hem de salvar? Sense ser uns herois, podem continuar ‘militant’ en les nostres opcions (les que volem o les que ens ha tocat de viure) i, a la vegada, preservar uns mínims espais de fidelitat a l’amistat i, de retruc, a la dignitat humana quan tot invita a practicar el sectarisme extrem?