Spotlight

Director: 
Intèrpret: 

Tot i que ja va guanyar el guardó a la millor pel·lícula dels Oscars 2016 –cosa poc previsible uns mesos abans-, cal parlar de “Spotlight”, una gran pel•lícula basada en fets reals. Magníficament ben interpretada, enganxa des del primer minut i això que no fa servir cap recurs efectista. Simplement, t’apropa la intensitat de la cerca i recerca d’un grup de periodistes per intentar treure l’entrellat d’uns esdeveniments que, a més de ser foscos, es troben en la penombra.

En un moment en què tot és per a ara, en un moment en què tenim pressa, en un moment en què no tenim temps de llegir un dossier ampli i necessitem resums simples de tot, en un moment en què importa més una ràpida i enginyosa reacció a Twitter (a veure si així aconseguim molts retuits i mencions) que no pas una reflexió pausada i fonamentada, en un moment en què a les planes webs dels diaris seriosos et trobes notícies ridícules amb foto (sense foto la notícia no seria prou clicada), en un moment en què sembla que allò que compta és parlar més fort i ràpid –al marge de l’encert o no dels arguments- en un plató televisiu convertit en tertúlia infinita, en un moment en què tanquen quioscos, les redaccions s’aprimen, els periodistes treballen per sous de misèria i desapareixen productes periodístics dignes; en un moment en què, en definitiva, el periodisme d’investigació s’aguanta pel compromís personal d’alguna gent més que no pas per estructura i aposta empresarial, en un moment així, “Spotlight” és molt i molt necessària.

Perquè ens mostra que cal dedicar temps a seguir una notícia. Que caldrà temps de recerca, espera, consulta, contrast, i que la bomba informativa serà al final d’un llarg procés, mai la part habitual. Que córrer per voler arribar primer no sempre va associat a donar la millor informació. Que cal contrastar les informacions, encara que això suposi aturar les màquines fins que arribi aquesta confirmació. Que per investigar quelcom, cal paciència, meticulositat, rigor, contrast, parlar i parlar amb molta gent. Que fer bon periodisme demana tot això.
I que, sense un bon periodisme metòdic, rigorós i independent (independent, no només en el sentit polític o empresarial, sinó també en el sentit de mantenir una certa distància amb els usos i dinàmiques establertes en una comunitat) no hi ha societat democràtica, per molt bon nom que tingui.

Els periodistes han de fer bé la seva feina. I hem d’entendre que sense un bon periodisme, amb mitjans i recursos, no seran els diaris i els periodistes els que estaran empobrits, sinó el país en general. Un bon periodisme no és un luxe: és una necessitat de primera magnitud.