Xina-Noruega: el profund impacte d’un Premi Nobel

https://vimeo.com/143602643

Fa pocs mesos vam veure la cerimònia de lliurament del Premi Nobel de la Pau que, en la darrera edició, ha estat per al president Juan Manuel Santos pel seu esforç en promoure la pau a Colòmbia.

Com totes aquelles coses que tenen impacte, la proclamació del Nobel sol generar debat. En part, és lògic: el Nobel de la Pau no va sobre qüestions científiques que el comú dels mortals ni tan sols entenem, sinó que entra de ple en temes socials i polítics candents. De fet, podríem dir que una de les funcions del Premi Nobel de la Pau hauria de ser la de generar debat i obrir perspectives. El mateix Premi i, especialment, el Comitè Nobel Noruec -l’encarregat de rebre les candidatures i decidir el Premi- no s’escapa del debat (sobre la seva composició, els seus criteris, si respecta la voluntat fundacional d’Alfred Nobel, etc.).

Per això, un documental que ens mostri com funciona el Nobel de la Pau és un material ben interessant. Però si, a més d’informació sobre com funciona ‘per dins’ aborda quins impactes pot suposar, en termes de política internacional, encara esdevé més interessant.

El documental “Una causa Nobel” radiografia l’impacte que va tenir entre la Xina i Noruega el Premi Nobel de la Pau del 2010, atorgat al dissident xinès empresonat Liu Xiaobo. El govern xinès sol ser implacable amb aquells qui qüestionen la seva política interna. I tot i que el Premi Nobel el concedeix un comitè no governamental, arran d’aquest premi el govern xinès va decidir trencar tota relació diplomàtica amb Noruega.

Més enllà del cas concret, “Una causa Nobel” ens permet veure les contradiccions entre prendre una decisió que es considera necessària o positiva i les conseqüències negatives que això pot comportar. Hi queda ben patent que sempre hi ha poders que utilitzaran tots els seus recursos per a fer callar els crítics i dissidents i tots aquells que els donin suport. També es veu com algunes persones, quan entren al món polític, no poden, no saben o no aconsegueixen mantenir els mateixos nivells de compromís que tenien quan eren activistes. I, finalment, el documental evidencia que prendre partit a favor de la pau i els drets humans no és gratuït, pot implicar costos. I és que, si parlem de pau i drets humans, no hi cap el ‘postureig’. Calen compromisos ferms. I cal que un sàpiga, i reflexioni, fins a quin punt està disposat a arribar i quines conseqüències està disposat a assumir per mantenir el seu compromís.