Xirinacs: A contracorrent

D’en Lluís Maria Xirinacs se’n poden dir moltes coses: que fou sacerdot, que va ser filòsof i va dedicar molt de temps a analitzar i pensar models per entendre el món i incidir-hi, que va dedicar-se a la política parlamentària en diversos moments i a través de diverses candidatures i partits, que va ser una persona activista i compromesa, que va destacar pel seu pacifisme i la difusió i pràctica de la noviolència, que va apostar per la independència del seu país quan, a diferència d’ara, es tractava d’un anhel molt minoritari, etc.

Sens dubte, ens trobem davant d’un personatge singular de la nostra història recent. I que tot i que el seu nom sona a la majoria, no sempre ni tothom sap situar diversos fets de la seva vida. Com que quan ja era sacerdot, i sota el franquisme, va ser “desterrat” pel seu pensament lliure i crític. O que va ser el senador més votat a la província de Barcelona. O que es va estar dos anys davant la presó Model per reclamar la llibertat i amnistia dels presos polítics sota el franquisme. O que durant anys va estar construint un model filosòfic. I així, moltes més coses.

Algunes de les pensades i accions de Xirinacs van tenir una incidència notable en el moment que van passar. I, d’altres, en coherència amb un personatge atrevit, ambiciós i pioner, n’hem percebut la influència al cap de molt de temps.

El documental “A contracorrent” és una bona oportunitat de conèixer en Lluís Maria Xirinacs. I ho fa amb l’encert de resumir i sintetitzar un persona d’una gran complexitat i diversitat, en poc menys d’una hora. De ben segur, tothom hi pot trobar a faltar coses, i especialment qui el coneix o qui en coneixia alguna faceta. Però un documental d’aquest tipus no ha de satisfer uns pocs més fidels i propers sinó permetre apropar-se al personatge a aquella gent, la majoria, que no en sap gaire cosa.

Trobo que un dels encerts del documental, que potser no es percep en una primera mirada, és que a més de parlar-nos del personatge (la seva dimensió pública), també ens permet apropar-nos a la seva persona (la seva dimensió més personal, privada i psicològica). I, així, entendre més coses d’allò que va fer. La dimensió pública d’un personatge, allò que fa, allò que s’atreveix a fer, com ho fa i perquè ho fa, no només té a veure amb els seus discursos i accions sinó també amb el tipus de personalitat i els seus contextos vitals. Crec que el documental permet fer el nexe entre una cosa i l’altra.

El documental no defuig alguns fets controvertits, així com algunes mirades que, des de l’estima, projecten reflexions crítiques. I, a fi d’entendre i percebre millor qui va ser en Lluís Maria Xirinacs, en tota la seva complexitat, és més que necessari.