08.04.19
Mònika Jiménez-Morales_Doctora en Comunicació Audiovisual per la UPF
Temps de lectura: 2 minuts
De quina manera incideix la publicitat en el comportament alimentari d’infants i joves?
La publicitat i tot el discurs dels mitjans de comunicació imposen uns estereotips físics i psíquics que tenen una gran influència en els infants i adolescents ja que són especialment vulnerables a aquests missatges.
Per què els infants i adolescents són especialment sensibles a aquests estereotips?
Perquè estan en edat de creixement, estan formant la seva personalitat i són insegurs en moltes coses... Aleshores són com esponges i xuclen, conscient o inconscientment, tot allò que creuen que els pot ajudar a encaixar en societat, interioritzant determinats estereotips que els hi acaben fent mal. Ells no saben ni tenen perquè saber -per molt que s’està fent feina en aquest sentit- que la publicitat és irreal. Aquesta vulnerabilitat sumada a aquesta necessitat de voler encaixar socialment és una bomba de rellotgeria pel que fa als trastorns alimentaris.
A grans trets, com definiries l’ideal de bellesa que preval actualment?
Des dels mitjans de comunicació ens estan dient que la bellesa física és el passaport sense el qual no pots triomfar en societat. Ens estan dient “tu no seràs feliç si no tens uns certs atributs físics” que malauradament en el cas de les noies passen per un cos excessivament prim i en el cas dels nois per un cos musculat. En tots dos casos preval una bellesa física irreal.
Hi ha diferències entre l’impacte de la publicitat en nois i noies?
Fa anys es parlava d’una incidència superior en noies i, pel que fa a l’edat, d’un col·lectiu adolescent adult d’entre els 16 i els 22 anys. Però actualment es parla tant de nens com de nenes afectats i l’edat és molt més baixa. Es donen casos d’infants de 6 anys ingressats amb diagnòstic de trastorn del comportament alimentari. La incidència cada cop és més freqüent en la població masculina, no només en el col·lectiu homosexual sinó també cada cop més en el col·lectiu heterosexual.
"La vulnerabilitat dels infants i adolescents davant la publicitat és una bomba de rellotgeria pel que fa als trastorns alimentaris"
De qui és la responsabilitat quan parlem sobre trastorns alimentaris i publicitat?
La culpa s’atribueix a la publicitat però la responsabilitat és de tota la societat i tots hem de treballar per canviar-ho. Les agències de publicitat no deixaran de satisfer al client i si això passa per mostrar un estereotip de bellesa irreal ho seguiran fent. La feina és nostra. Oi que quan anem al cinema a veure una pel·lícula de superherois amb els infants ens preocupem d’explicar que els personatges no són reals, que són actors, que hi ha una ficció cinematogràfica... Doncs, de la mateixa manera, és responsabilitat de tots fer entendre als infants des de ben petits que determinat discurs dels mitjans de comunicació no és la realitat.
Quin paper poden jugar els educadors en el lleure a l’hora de contrarestar l’impacte negatiu de la publicitat en infants i joves?
Poden jugar un paper clau a l’hora d’explicar aquesta diferència entre la realitat i el discurs mediàtic. Com poden fer-ho? Fent reflexionar els infants i adolescents sobre quin és l’objectiu de la publicitat, que és vendre, i quins recursos i tècniques es fan servir per aconseguir-ho. També és important analitzar determinats estereotips que s’ensenyen en els informatius, ja que el seu impacte és molt més nociu perquè li donem més credibilitat. Els educadors poden ajudar a capgirar la truita utilitzant la pròpia publicitat, les notícies, les imatges que apareixen a les revistes o les tanques publicitàries per explicar que allò no és la realitat. Si som capaços de reflexionar amb els infants i adolescents sobre això haurem salvat un primer obstacle.