03.12.18
Toni Reig_Exdirector general de Joventut
Temps de lectura: 2 minuts
Com ha incidit el teu pas pel moviment escolta en la teva formació i trajectòria personal?
Decisivament. No s’explicaria el que estic fent si no fos pel moviment escolta. El voluntariat m’ha ensenyat valors com el compromís, que s’aprenen a partir de referents. Quan tens un cap que està fent de voluntari i està dedicant el seu temps a educar-te aprens el valor que té aquest compromís i aquest voluntariat. Personalment crec que les dues fonts principals que alimenten el compromís dels joves i el voluntariat són els esplais i caus, i la pròpia família.
Quin és el perfil del voluntari jove a Catalunya?
Relacionat amb el que et deia, crec que hi ha diferents tipus de voluntaris: els que accedeixen al voluntariat a través de l’associacionisme juvenil -on estarien inclosos els joves que provenen de l’educació en el lleure i que han rebut per part d’altres monitors aquest ensenyament i el continuen- i els joves que vénen de famílies en què els pares no només creuen en el voluntariat, sinó que el practiquen, tot i que aquests joves sovint estan ficats també en associacions juvenils. Aquestes experiències fan que tard o d’hora se’ls desperti l’interès pel voluntariat.
Creus que predomina un voluntariat jove de llarga durada o més aviat accions de voluntariat puntuals?
Per a mi el compromís temporal no és compromís. El compromís important és aquell que adquireixes a llarg termini perquè creus en allò que estàs fent. Ara bé, també són voluntaris els joves que fan activitats de voluntariat més puntuals, més de consum. Aquest tipus de participació cada cop es troba més i també l’hem de tenir en compte. Un altre fet destacable és tota la participació que es produeix a través d’Internet, que també es fa de manera voluntària i sovint per causes ben nobles.
Quants joves es calcula actualment que són monitors o caps voluntaris en l’àmbit de l’educació en el lleure a Catalunya?
No tenim la dada exacta, però més o menys es calcula que hi ha un 8 per cent de joves participant-hi; per tant, del milió dos-cents mil joves que hi ha a Catalunya estaríem parlant d’uns cent mil vinculats a l’associacionisme juvenil. Si parlem només d’educació en el lleure podríem estar parlant d’uns trenta o quaranta mil.
Com valores la seva contribució a la societat?
És cabdal i més a dia d’avui, en què ens trobem en una crisi econòmica en la qual també hi ha una crisi de valors al darrere. Valors com la responsabilitat, el compromís, el lideratge o l’esforç es troben a faltar una mica avui dia i l’educació en el lleure és l’escola per excel·lència on s’adquireixen aquests valors.
Quines són les prioritats de la Direcció General de Joventut en el tema del voluntariat?
Volem fomentar directament la participació dels joves a través d’ajuntaments i consells locals, col·laborant amb el Consell Nacional de la Joventut, i també promoure i donar suport a l’educació en el lleure. Una de les nostres prioritats és ampliar força l’oferta de camps de treball, perquè creiem que ofereixen una experiència d’aprenentatge-servei molt positiva per als adolescents. A nivell català hi ha una cinquantena de camps de treball que s’omplen sempre molt ràpidament.
Com creus que ha afectat la crisi al voluntariat?
No en tenim dades empíriques, però a nivell d’intuïció crec que el voluntariat ha augmentat. Conec casos concrets de gent que s’ha quedat a l’atur o que per experiències personals properes ha decidit dedicar part del seu temps a la societat. A més a més, aquesta crisi ha posat en qüestió molts dels valors postmoderns, aquests valors tan líquids, i de mica en mica valors més durs, com el compromís, el lideratge o la responsabilitat, s’estan posant en l’agenda col·lectiva, i això és positiu per al voluntariat. A més, la crisi ha fet augmentar la demanda de voluntaris per part de les entitats que atenen col·lectius vulnerables.
Quin missatge donaries a un jove perquè es fes voluntari?
Que hi sortirà guanyant. El voluntariat és una forma de créixer que t’aporta molt i només et pren temps. Ser voluntari és donar i, quan dones, el que reps sempre és més important.