ENTREVISTA

Aquest 2021, la Revista Estris fa 50 anys com a punt de trobada de l’educació en el lleure. Per aquest motiu, recuperem algunes de les entrevistes dels darrers anys i les ampliem amb noves preguntes per saber com han evolucionat les opinions dels i les entrevistades per la nostra publicació.

En aquest cas, parlem amb el cantant Feliu Ventura, a partir de la seva entrevista a l'Estris 148, publicada el 2006. 

  

Et vam entrevistar l’any 2006, fa 15 anys... Com has canviat personalment i pel que fa al teu projecte musical?  

Personalment sóc més vell i, pel que fa a les cançons, he doblat l'obra en nombre. 

Si poguessis donar un consell al teu jo de 2006, quin seria?  

Compra mascaretes.

El número de la revista pel qual et vam entrevistar tractava sobre “música i educació”. Quina importància té la música en l’educació d’infants i joves? Quins valors pot aportar en els seus aprenentatges? 

És cabdal, crec jo, és creadora de llenguatge, valors i emocions. Ens canvia per a canviar el món.

En aquest sentit, des del 2006, creus que la música ha anat prenent més o menys protagonisme en l’educació d’infants i joves? Quins consells donaries a monitors i monitores de lleure per treballar la música amb els infants i joves a l’esplai? La música és un element molt present al món del lleure. Fins a quin punt creus que és un entorn útil per transmetre aquesta passió per les arts als més petits? 

Crec que hi ha més eines, o són més usades. El que ha canviat potser és la manera d'accedir-hi. De totes maneres, crec que les persones que programen i gestionen els espais de lleure ho saben i estan atents a aquestes noves maneres d'accedir a la música. Per a mi, una guitarra i un cançoner, cantar junts i gaudir de fer-ho, serà sempre la millor manera.

Des de la teva música, tu t’adreces a les generacions més joves, com quan a Cançó de bressol enmig del col·lapse cantes: “Vindràs a netejar el que vam embrutar quan ens creguérem invencibles”. Quin missatge els vols transmetre? 

Que la nostra generació ens hem equivocat en moltes coses, però que també hem canviat algunes coses que no ens agradaven. Que lluitar és una de les coses més boniques que hi ha i que confiem en ells!

També parles molt de lluites socials, de noves i de velles. És la música, com el lleure, una manera de fer que els infants i joves es converteixin en persones més crítiques i compromeses? Creus que la teva audiència és així? 

Jo sempre dic que les cançons no canvien el món però sí que acompanyen a la gent que el canvia.

En moltes entrevistes, et pregunten per què cantes en català. És perquè és la teva llengua i simplement normalitzes el seu ús? O, amb tot el que fem (tant a la música com a l’esplai) estem fent política?

Tot és política, fins i tot negar que tot és política és una manera de fer política. Però cante en valencià perquè és la meua llengua. Si cantés en una llengua que no fos la meua també estaria fent política.

Com veus l’evolució de la música en català, després d’aquests quinze anys des que no parlem? Existeixen nous referents? Quins consells donaries a algú que comença ara en la música?

És imparable,hi ha molts i bons nous referents, finalment accedeixen dones amb certa normalitat als escenaris i això serà molt important en els anys que vindran. Un únic consell és perseverar.

Com encares el futur? Consideres que et queda alguna cosa per aconseguir? 

Espere que sí.

I, per acabar, una pregunta obligada avui dia: com has viscut tot el que ha implicat la pandèmia de la Covid-19? Tant personal com professionalment, ja que la cultura ha estat un sector molt afectat... 

Crec que ara és el moment de la cultura pública (com ho és el de la sanitat pública). I és el moment també de l'autoorganització, del cooperativisme per a tothom i per a tot.

ETIQUETES

Educació en el lleure Infància Joves