ENTREVISTA

Aquest 2021, la Revista Estris fa 50 anys com a punt de trobada de l’educació en el lleure. Per aquest motiu, recuperem algunes de les entrevistes dels darrers anys i les ampliem amb noves preguntes per saber com han evolucionat les opinions dels i les entrevistades per la nostra publicació.   

En aquest cas, parlem amb la portaveu, Secretària General adjunta d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i diputada al Parlament, Marta Vilalta, a partir de la seva entrevista a l’Estris 212, publicada el desembre del 2016.   

 

L’any 2016, la vam entrevistar com a Directora General de Joventut. Aleshores, es mostrava “molt il·lusionada davant la possibilitat de canviar tot allò que tenim la possibilitat de canviar”. Com recorda aquella etapa? Va arribar a fer tots els canvis que volia? 

Va ser una legislatura molt intensa. Veníem a recuperar la rellevància de les polítiques de joventut, i crec que això ho vam aconseguir en bona mesura. També és cert que van ser uns anys molt intensos políticament. Aquell Govern va fer possible el Referèndum de l’1 d’Octubre i després va arribar la repressió: la consellera de l’àmbit, la Dolors Bassa, va ser empresonada, i va venir el bloqueig amb el 155. 

Malgrat tot, m’agradaria posar en valor que vam fer possible donar més notorietat a les polítiques i als professionals de joventut, que vam millorar la interlocució i la relació amb les entitats juvenils i que en relació als continguts i al fons vam incorporar l’impuls dels programes de gènere i de prevenció de violències masclistes, vam desplegar el Pla d’Actuació 2016-2019 del Pla Nacional de Joventut, enfortint les polítiques per les emancipacions juvenils i vam fer fer un salt endavant a la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. Els equips que em van seguir han continuat la feina.

 

Aquest any, vivim un moment realment complicat. Creu que les polítiques adoptades per la pandèmia han tingut prou en compte la infància i la joventut? 

Crec que no s’ha destacat prou el paper que el Govern de la Generalitat va fer pressionant el Govern de l’Estat pel desconfinament de la infància l’abril del 2020. Ha estat un tema no prou valorat. I després, quan a la resta de l’estat se suspenien les activitats d’educació en el lleure, aquí vam ser els primers en apostar-hi, i fer, conjuntament amb el sector del lleure, els protocols, que varen permetre fer activitats, casals, campaments i colònies, a l’estiu. I les monitores, monitors i caps que ho van encapçalar són persones joves. A tot això cal afegir-hi l’aposta per les escoles obertes i les escoles segures que sempre hem defensat per garantir el dret a l’educació i sobretot l’equitat i la cohesió social. 

Ser jove en temps de pandèmia ha sigut molt dur, és el segment social on més ha augmentat l’atur i la precarietat, l’ensenyament superior s’ha hagut de fer telemàticament, s’ha vist afectat el procés de socialització, i hi ha hagut el tancament de l’oci. A tot això, cal afegir-hi un procés d’estigmatització i criminalització del jovent, totalment injust, perquè els estudis realitzats justament per l’Observatori Català de la Joventut, mostren que la causa de contagi no té tan a veure amb l’edat, sinó amb les condicions socials. Em consta que des del govern es va estar treballant amb el CNJC, per contrarestar aquest relat, i obrint espais on el jovent pugui participar i dir-hi la seva en la sortida de la pandèmia.

 

En aquest sentit, quins reptes creu que té avui el Departament de Joventut, sobretot, en relació amb l’educació en el lleure? El 2016, assegurava que hi havia “ingerències estatals”... . 

D’ingerències estatals n’hi han hagut i n’hi continuaran havent, sobretot en intentar legislar les titulacions de monitors i monitores, en l’homogeneïtzació de les normatives i també en la representació internacional dels nostres moviments. A Catalunya hi ha un model propi d’educació en el lleure, d’espai i escoltisme, amb gairebé un miler d’entitats en barris, pobles i ciutats, d’escoles de formació, més de 250 cases de colònies, que cal preservar i enfortir. La principal preocupació ha de ser donar suport a les associacions perquè un cop superada la pandèmia es pugui també refer els vincles entre infants, joves i equips de monitors i famílies que hauran quedat una mica debilitats.

 

Aleshores, també deia que una de les seves tasques primordials era que “cap infant del país es quedi sense la possibilitat de fer lleure”. Des de la seva experiència, creu que s’ha fet prou en els darrers anys? Què queda per fer? 

L’any 2020 van créixer molt les ajudes per beques i el sector del lleure en el context de COVID-19. Els anys 2018 i 2019 el nombre d’infants participants i el nombre d’activitats d’estiu va tenir una xifra rècord amb uns creixements quasi exponencials, rondant les 8.000 activitats notificades i a punt de tocar el 400.000 participants. El 2020 amb la pandèmia vàrem tornar a xifres del 2016 i 2017, però varen ser igualment molt importants. El compromís del Govern amb l’Educació en el lleure és clau. També cal destacar la creació de la Taula de Governança del Sector del Lleure, que és un bon model que s’ha de consolidar passada la pandèmia. I toca seguir, perquè certament cal seguir avançant per acomplir l’objectiu de garantir que tots els infants del nostre país tinguin la possibilitat de fer lleure.

 

En aquesta nova legislatura, han de ser una prioritat les polítiques d’infància i adolescència? 

Sense cap mena de dubte. Els drets de la infància i la joventut són prioritat pel govern. La pobresa infantil s’apropa al 28% i en el cas de la joventut, estem parlant d’una generació que haurà crescut encadenant dues crisis consecutives, la del 2008 i 2010, i quan en començàvem a sortir, la de la pandèmia. Crec que un dels canvis de perspectiva en les noves polítiques és que cal escoltar molt els seus protagonistes, donar veu als infants i possibilitats d’acció al jovent, que fa coses molt potents. A vegades es diu “cal empoderar els i les joves” i en realitat ja hi ha molt jovent empoderat, fent projectes i accions. El que cal és donar-los-hi veu i espais. La co-creació, la visió comunitària i el protagonisme i centralitat de la infància i la joventut en les polítiques és clau.

 

A banda del suport econòmic, a la nostra primera entrevista, deia que és primordial “posar en valor les iniciatives del sector” de l’educació en el lleure... En un context de pandèmia, molts monitors i monitores no han tingut aquesta sensació. Què els diria?

L’estiu del 2020, el protagonisme de l’educació en el lleure, amb les escoles encara tancades, va ser molt important. I va ser un èxit, tant de participació com també, pels baixíssims contagis. Malauradament durant el curs, tardor i hivern, amb la família i l’escola com les dues bombolles principals d’infants i adolescents, i encadenant diverses onades, les autoritats sanitàries no van permetre més activitats. A poc a poc, primer el lleure d’infants amb vulnerabilitat, després amb grups de sis sense pernoctació, i ara ja podent fer caps de setmana, colònies i sortir de la comarca, anirem retornant a l’activitat plena. En la pandèmia el lleure ha tingut un paper clau i ha fet i fa una gran feina de socialització i retrobada.

 

Aleshores, deia que l’educació en el lleure era un dels “àmbits més forts del nostre país”, però “hi ha molta feina a fer, això no cal amagar-ho"… Com veu ara la salut del sector?

Ho he dit, l’associacionisme juvenil, l’educació en el lleure, com altres sectors de la societat, amb la pandèmia han patit dificultats. M’imagino els equips de monitors intentant fer activitats online, amb les nenes i nens des de casa, amb vincles més difícils entre ells. Ha sigut molt dur. Cal fer un gran agraïment a totes les monitores i monitors. Per sort, mai ens fallen. Ara, a mesura que es pugui anar recuperant una certa quotidianitat caldrà també recuperar tot el suport perquè el múscul que sempre ha tingut torni a estar en forma.

 

I pel que fa al món associatiu juvenil en general? Vostè hi ha estat molts anys implicada...​​​​​​​

El món associatiu cal que s’adapti a les realitats canviants de la joventut. És tot un repte. Hi ha formes informals de participar que guanyen espais, noves demandes, inquietuds. Però sempre hem estat un país amb un teixit associatiu juvenil i en general, molt fort. De fet, només cal veure ara com el moviment juvenil organitzat lidera les reivindicacions de gènere i la revolució feminista, la reivindicació pel canvi climàtic, per la llibertat d’expressió... tot això avança també i en part gràcies al jovent.

 

Preguntada per l’èxit de les iniciatives de lleure entre infants i adolescents, deia que aquest “no és només ocupar un temps lliure, va més enllà” i que aporta “aprenentatges que es mantenen de per vida”. Creu que aquests aprenentatges han estat útils durant la pandèmia? Les persones que han viscut l’experiència de l’educació en el lleure s’hi han pogut enfrontar amb més eines, sobretot pel que fa a la gestió emocional?

Segur. Cada cop les competències adquirides en l’educació en el lleure i en la participació en entitats juvenils són més valorades. Per exemple en el món professional, es valora cada cop més saber planificar, dialogar, saber treballar en equip i amb objectius compartits, cuidar-se, i tot això són competències que s’aprenen també en l’àmbit del lleure. És una lliçó per a la vida, i per això segur que han estats uns aprenentatges que han ajudat en aquest últim any complicat que ens ha tocat viure.

 

I, pel que fa a les aportacions que poden fer en la societat? El 2016, deia que “el país no seria de la mateixa manera si no fos per aquesta tradició”... 

L’educació en el lleure, l’esplai i l’escoltisme, van ser claus per aguantar el país nacionalment durant el franquisme. En pobles, barris i ciutats han sigut escola de gent ferma i compromesa. Però també ha estat molt important per la feina social que ha fet en barris i ambients populars: garantir igualtat d’oportunitats, treballar per l’equitat, pel creixement i l’empoderament d’infants i joves. Tot això també ho aporta l’educació en el lleure.

 

També parlava de la implicació política d’aquests joves. Creu que, després de tot el que s’ha viscut a Catalunya en els darrers anys, els joves d’avui estan més polititzats? Com creu que els ha afectat?

Reivindico una imatge positiva de la joventut. I reconèixer-ne el seu paper. Al llarg de la història els i les joves associats i implicats han estat motor canvi. I són molts. La majoria. Per tant, cal trencar tòpics i evitar criminalitzacions. És evident que tant el 15M, ja fa uns anys, com el procés sobiranista recent han definit l’actitud política de la joventut. L’octubre català, el jovent va tenir un paper molt actiu en la defensa dels drets civils i polítics de Catalunya. Ara per exemple, el moviment feminista o la lluita contra el canvi climàtic són banderes que aixeca també la joventut. I això és el millor que ens podria passar. Perquè vol dir que el jovent és protagonista. No es tracta d’estar o no polititzats, sinó d’implicar-se i esdevenir protagonista. Justament un dels estudis de l’Observatori Català de la Joventut, el que fa referència a l’Enquesta de Participació Política de la joventut, del 2019, ens indica que hi ha un 20% de joves multiactivistes, un 30 % de connectats, un 15% associats, i un 35% passius. Per tant, els que se senten més espectadors son una clara minoria.

 

Vostè és periodista. Des de la seva experiència, creu que els mitjans de comunicació reflecteixen fidelment la realitat dels joves? Darrerament, amb la pandèmia se’ls ha estigmatitzat, així com amb algunes protestes...​​​​​​​

L’estigmatització i la criminalització del jovent malauradament és una realitat, però no és un fenomen nou. Justament a l’any 2010 des de la llavors secretaria de Joventut del Govern ja es va fer una guia per evitar la criminalització del jovent a través dels mitjans. Han passat molts anys i seguim cometent els mateixos errors. Durant la pandèmia hem vist també com es tendia a acusar el jovent de focus de contagis i en general veiem com també s’acostuma a fer una cobertura de les notícies vinculades a joves en to negatiu. Però hem de tenir present que el col·lectiu de joves no és diferent ni viu aliè al context o a la realitat. Per tant, quan acusem a un jove ens hauríem de posar un mirall al davant i pensar en què fallem com a societat.

 

També va ser secretaria de comunicació de les aleshores anomenades JERC a nivell nacional. Creu que els joves haurien de comunicar millor totes les coses enriquidores que fan per la societat? 

Segur que sempre es pot millorar. Sempre dic que tot allò que fem i que no comuniquem, per a molta gent és com si no ho haguéssim fet. I ara tenim moltes més eines al nostre abast a través de les xarxes socials. Però també és cert que no tota la responsabilitat és dels joves, sinó en com canviem la mirada que els tenen des dels mitjans de comunicació.

 

A l’entrevista del 2016, deia que el lleure és una escola de futurs líders. Quin líder jove li crida l’atenció en aquests moments?​​​​​​​

Moltíssims. No es tracta només que algun sigui molt reconegut, sinó que exerceixi aquesta capacitat de ser referent en el seu entorn més immediat. Perquè és monitor del seu esplai i els infants s’hi emmirallen, perquè aconsegueix treure’s una carrera mentre treballa i fa activisme, perquè dirigeix projectes per al bé col·lectiu... Els millors són els herois i heroïnes quotidianes.

 

Vostè mateixa, des de ben jove, va dur a terme càrrecs de responsabilitat. Què li diria a un o una jove que vulgui fer el pas per transformar la societat des de la política? 

Que endavant, que la política és una eina i el més important és la voluntat que tenim per com utilitzar-la per transformar la societat.

 

Per acabar, quin futur creu que li espera a aquesta generació d’infants i joves, després de les darreres crisis que han hagut de viure?​​​​​​​

Els moments de crisi sempre van associats a incerteses i a dificultats, però també a oportunitats. Tenim clar que la sortida a aquesta crisi múltiple que patim ara no pot passar per les mateixes receptes de l’anterior. Ni retallades ni austeritat. Ara cal més inversió social, més reforç de l’estat del benestar i dels serveis bàsics, reconstrucció i transformació dels sectors estratègics. Per tant, vull pensar que malgrat que el futur sigui incert i faci costa amunt, hem de poder construir un país que generi les oportunitats que els infants i joves es mereixen.

ETIQUETES

Educació en el lleure Infància Joves