ENTREVISTA

Aquest 2021, la Revista Estris fa 50 anys com a punt de trobada de l’educació en el lleure. Per aquest motiu, recuperem algunes de les entrevistes dels darrers anys i les ampliem amb noves preguntes per saber com han evolucionat les opinions dels i les entrevistades per la nostra publicació. 

En aquest cas, parlem amb la regidora de 'Junts per Catalunya' a l'Ajuntament de Barcelona, Neus Munté, a partir de la seva entrevista a l’Estris 191, publicada el juliol del 2013.   

 

El 2013, la vam entrevistar com a Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat. Ha plogut molt, des d’aleshores... Com ha canviat en aquests anys, tenint en compte tot el que hem viscut a Catalunya? 

Més que canviat diria que he evolucionat, com ho ha fet el país i la societat sencera. Ens enfrontem a nous reptes, als efectes d’una pandèmia global i en un escenari molt més polaritzat, políticament parlant. Persones que estimo i amb les que he compartit moltes coses estan privades de llibertat i a l’exili. Això m’ha sacsejat i portat a reflexionar sobre el paper de la política, el diàleg i la gestió de conflictes que porten enquistats de fa temps. Però continuo creient més que mai en la bona política que posa les persones al centre i les seves necessitats, i en la defensa dels drets i les llibertats.

 

Ara, és regidora a l’Ajuntament de Barcelona, després d’haver ocupat càrrecs de molta més visibilitat. Què l’ha seduït, de la política local? 

La proximitat als problemes i la major capacitat de trobar-hi solucions. El contacte amb les persones, per tant amb la societat civil, i les organitzacions, siguin del sector que siguin. No vol dir que abans no hi tingués contacte però hi havia més distància, més intermediaris. La política municipal permet més creativitat, tot és més personalitzat i et permet abordar les diferents situacions d’una manera més àgil.

 

El 2013, deia que “des dels moviments socials, es poden dur a terme accions que estan ajudant a sostenir l’estat del benestar i a mantenir la cohesió social”. Li és més fàcil ara connectar amb aquests moviments socials? I pel que fa als relacionats amb l’educació en el lleure, quina relació hi té? 

Com deia abans tot és més àgil. Per descomptat cal tenir en compte que sóc regidora d’un Grup municipal que està a l’oposició i això t’obliga a moure’t, cercar les persones que et poden informar i assessorar sobre cada tema, proposar alternatives. Pel que fa a l’educació en el lleure he mantingut contacte amb diverses entitats per conèixer quina és la situació amb la que es troba el sector i el seu grau d’interlocució amb l’Ajuntament i de quina manera podem ajudar o mediar.

 

A la nostra primera entrevista, també deia que “el lleure és una escola de ciutadania amb un compromís fortíssim al darrere”. Creu que els infants i joves relacionats amb el món de l’educació en el lleure són més actius i crítics políticament? El lleure els dóna eines de participació? 

N’estic convençuda. El lleure dóna eines i un espai molt interessant per créixer personalment. Valors com el diàleg, el treball en equip, el civisme, el respecte i estimació per tot allò que ens envolta milloren les capacitats personals dels joves i fan créixer el seu compromís social.

 

Com valora la implicació del jovent en general en la societat actual? El 2013, ja parlava d’una “desafecció dels ciutadans respecte a la classe política” i deia que calia "caminar tots junts des de l’autocrítica i passant a la pràctica mesures que la gent pugui percebre”... S’han fet passos en aquest sentit?

Crec que la política és més necessària que mai i, alhora, el seu desprestigi i la dificultat de descodificar certs missatges i actituds de l’anomenada classe política no ajuden a millorar la seva imatge. Hi ha hagut intents, que passen per la transparència o la rendició de comptes, necessaris però clarament insuficients per revaloritzar la política i la feina de moltes persones com a servidors públics.

 

El seu grup municipal ha reclamat al Govern d’Ada Colau per aquest any 2021 una campanya de casals d’estiu de juliol a setembre, per a totes les edats i a tots els barris. Com creu que s’hauria d’encarar aquesta campanya d’estiu, pel que fa a l’educació en el lleure? 

Nosaltres ja vam demanar l’estiu passat, tot just sortint del període de confinament, que calia planificar la campanya d’estiu de la ma del sector del lleure, comptant amb l’expertesa de les entitats i els seus professionals i fent un esforç pressupostari perquè arribés a tothom, amb un pla potent de beques i ajuts i ofertar activitats a tots els barris de la ciutat, per a totes les franges d’edat i durant tot el temps de vacances escolars, des de finals de juny fins a mitjans de setembre. Malauradament la campanya no va ser així d’ambiciosa. Novament, aquest estiu reclamem el mateix. La crisi econòmica i social te una afectació especial sobre infants i joves i el lleure pot contribuir a pal·liar els seus efectes. També volem que es pugui reactivar el sector del lleure, des d’un punt de vista de generació d’ocupació.

 

En la nostra primera entrevista, també es dirigia al jovent implicat en l’educació en el lleure, dient-los que des de la Generalitat es valorava la seva tasca. Ara, amb la pandèmia, molts dels monitors i monitores que ens estan llegint no han sentit que això hagi estat així... Creu que el món de l’educació en el lleure rep prou suport institucional? Com hauria de ser aquesta relació amb les institucions públiques? 

Entenc que no s’hagin sentit prou valorats, doncs el lleure i l’oci ha estat força invisibilitzat, malgrat que han fet i fan molta falta. S’ha trobat a faltar per part de moltes famílies però no hem estat entre tots capaços de situar-lo com un sector estratègic per a la recuperació emocional i social dels nostres infants i joves. Segur que cal més relació i més suport des de les administracions, tant econòmic com pel que fa a promoció, formació, etc. 

 

Tornant a la tasca que duu a terme l’educació en el lleure, en moltes ocasions (i més en situacions com la que estem vivint) fa una gran feina amb la infància vulnerable. Creu que serà clau en relació a la crisi social i econòmica que vivim (i encara hem de viure) en relació amb la pandèmia? Cal prioritzar recursos per l’educació en el lleure? 

En coherència amb el que he expressat abans, si. Cal aquesta priorització i un major esforç, no només pressupostari que també, sinó de difusió de l’educació en el lleure, per aconseguir un major coneixement de què és i del seu valor educatiu, del seu poder transformador i de que representa una alternativa a l’oci consumista.

 

El 2013, deia que la infància i la joventut era una prioritat pel Govern del qual formava part. Creu que això ha estat així els anys posteriors? Creu que ho serà de cara a la nova legislatura? Quins creu que són els reptes pendents? 

Ha estat una prioritat i ha de continuar-ho sent, doncs tota societat madura, democràtica i avançada aposta pels més joves, la seva formació integral i el seu creixement com a individus crítics. El moment que vivim ha fet aflorar moltes fragilitats i n’ha creat de noves. Cal que en la propera legislatura es despleguin polítiques que tinguin molt en compte l’impacte de la covid-19 en famílies amb infants i joves. No només des d’un punt de vista econòmic, sinó emocional i relacional. Aquí el lleure educatiu hi juga un paper destacat

 

Per acabar, quin futur creu que li espera a les generacions d’infants i joves que ara participen del lleure? Creu que potser han pogut adquirir habilitats que els ajudaran, per exemple, a una millor inserció dins el mercat laboral? 

Ben segur que si, i hi ha estudis que ho corroboren. La gestió de la diversitat, de la complexitat, el fet de compartir temps i activitats de lleure educatiu, el compromís i el treball en equip, entre d’altres competències, són imprescindibles en el món laboral, en les relacions humanes, familiars, professionals... Més enllà dels coneixements concrets per desenvolupar una tasca professional específica cal haver adquirit unes habilitats que el lleure fomenta.

ETIQUETES

Educació en el lleure Infància Joves Vulnerabilitat