OPINIÓ

Joaquim Maria Cervera i Duran

Llicenciat en sociologia

19.11.23
Església "cranc"

Temps de lectura: 7 minuts

Estem observant com sectors de l’església europea estan segrestats per la dreta i extrema-dreta política. No és nou que hi hagi part de la població que en situacions de crisi social global com la que vivim, desencantats de les polítiques de la dreta moderada i de l’esquerra que no donen resposta, ni alternatives a la gran desigualtat i a la depredació de la natura, i als seus problemes quotidians, es decantin per “solucions” d’extrema-dreta, que sembla que els hi dona seguretat i identitat. Tampoc és nou que l’extrema-dreta tingui la funció de frenar i evitar els canvis proposats i treballats pels moviments socials alternatius, que perceben com a caos i catàstrofe que cal evitar. Així s’oposen a tota possible revolució social en favor de les víctimes de les injustícies socials. Ni tampoc és nou la utilització de la religió al servei dels propòsits de la dreta i de l’extrema-dreta, convertint així qualsevol tradició religiosa o espiritual, i fins i tot cosmovisional, en pseudo-religió i funcional a favor del sistema capitalista, vigent, assassí de la vida, de la natura i dels humans.

De nou part de l’Església catòlica està caient en aquesta trampa.

Actualment, tenim un bisbe de Roma, clarament a favor de la igualtat i contra la pobresa, a favor d’un respecte al medi ambient i en contra de tota depredació ecològica. És a dir, col·locat en una perspectiva que podríem anomenar “d’esquerres”.

Després tenim uns bisbes, que en la seva majoria (especialment a Espanya i també en altres indrets del món) que si no són de dretes o d’extrema-dreta (alguns ho són) toleren l’entrada de persones de dreta o d’extrema-dreta en els seminaris, permeten celebracions i actes de laïcat també ben dretans (alguns ben joves). Bisbes i cardenals que frenen posicions de laïcat que estan d’acord amb el papa Francesc. Fins i tot estan denunciant directament el pensament del Papa. Com escriu Pere Codina en El Pregó num. 620 d’octubre del 2023: “Hi ha conferències episcopals que no comparteixen l’esperit renovador del Papa, il·lustres purpurats proclamen en veu alta la seva oposició a Francesc. Hi ha aquests quatre cardenals: Brandmüller, Burke, Caffarra, i Meisner, i podríem afegir a Viganò, Sarah, Zen Ze-kiun...” Algunes minories de bisbes (per exemple alguns alemanys) estan per la innovació i la renovació evangèlica de l’Església i per una organització eclesial més participativa i democràtica.

Un bon conjunt de capellans són de dreta i fins i tot d’extrema-dreta, o com a mínim tradicionalistes, ancorats en unes litúrgies solemnes i pietistes que promouen un individualisme espiritualista i s’allunyen de l’acció social transformadora, reduint-la al paternalisme assistencialista.

Finalment, ens trobem amb un laïcat que podríem subdividir en tres sectors:

1. Uns laics de dreta i extrema-dreta (alguns fins i tot militants i connectats internacionalment, amb entitats i grups clarament feixistes) que són col·laboradors amb els capellans i bisbes de la mateixa ideologia. Són ben actius en frenar el canvi social, nostàlgics del sistema de “cristiandat”.
2. Un laïcat indiferent que es defineix apolític (el que vol dir de dretes, de la dreta sociològica) que fruit de l’infantilització de segles promoguda per part de la mateixa Església catòlica, han esdevingut persones submises al que diu al capellà que els hi toca a la parròquia o a la institució a la qual estan adherits. Col·laboren, per tant, amb els capellans o són totalment passius, fan la seva vida, i viuen una vida religiosa individual poc comunitària i amb poques repercussions socials.
3. Un conjunt de laiques i laics actius, responsables de la marxa de la societat i de l’Església, que podríem dir en sentit ampli, d’una cosmovisió d’esquerres. Molts han estat acompanyats per capellans i bisbes d’una línia molt més oberta. Algunes persones d’aquest sector ja són grans, altres ens han deixat. Formen part de moviments d’acció catòlica, de petites comunitats, de grups actius a les parròquies o d’associacions, fundacions i institucions d’un cristianisme d’alliberament. Alguns (sobretot algunes) intenten impotents resistir dins les parròquies, enfrontant-se amb el capellà i seguir fidels i actius en l’àmbit parroquial. Altres, o ja no s’hi han mogut mai, o han quedat decebuts, i cansats (i fins i tot exclosos) i han deixat de lluitar dins les parròquies, i segueixen en grups que es fonamenten en l’aliment de la reflexió de l’evangeli vinculant-lo amb la seva vida. Aquest sector connecta perfectament i se sent recolzat pel Papa actual.

Aquest mapa eclesial m’ha fet pensar que actualment a l’Església catòlica (si ens subscrivim a Europa) tenim dos grans braços musculats, forts i potents: el del Papa que té una forta influència en una Església jerarquitzada, i un laïcat (sector tercer) que segueix la mateixa línia al costat d’alguns capellans i bisbes. De fet, el Papa ha recollit i ha sabut captar tot aquest gran sector eclesial. Són els llargs i ampul·losos braços-pinça d’un cranc. I de fet intenten caminar endavant i seguir la missió d’ajudar a descobrir el Misteri d’Amor i Vida que es mou en les persones, en els esdeveniments històrics, en els moviments socials i en la natura.

Ara bé, el cos, les brànquies, el cor, el cap i les potes del cranc estan dominats pels comandaments intermedis, és a dir, els bisbes i capellans i una part del laïcat (primer i segon sector indicat anteriorment). I per més que els grans braços-pinça intentin encaminar-nos cap una horitzó més evangèlic, més humà i més social, els comandaments intermedis, com sabem, en totes les institucions tenen poder i manen, orienten, condicionen i marquen els viaranys a seguir, o sinó, fins i tot poden manipular i entrar en les consciències i conviccions.

En definitiva, si els dos braços-pinça no fan més pinça i van conscienciant les brànquies, el cor, el cap i les potes del “cranc eclesial”, aquest cranc seguirà anant enrere.

ETIQUETES

Justícia global Pedagogia Fe