OPINIÓ

Maria Arderiu

Exmonitora i realitzadora audiovisual

06.03.19
Aixequem el cap

Temps de lectura: 2 minuts

Si partim de l’optimisme, podríem dir que totes i tots volem ser bones persones. Segurament, cadascú de nosaltres hi posa molta empenta i esforç per aconseguir-ho. Normalment, intentem aportar el nostre granet de sorra allà on podem. Molts ens hem fet voluntaris diverses vegades per tal de millorar tot allò que no ens agrada de la nostra societat. Però, a vegades, no caldria esforçar-nos en trobar la manera d’ajudar, simplement obrint els ulls, ens trobaríem amb moltes oportunitats d’ajuda que a vegades passen desapercebudes. 

Cada dia succeeixen al nostre voltant situacions que ens passen per alt. La majoria d’elles són irrellevants, d’altres ho són per a nosaltres, però en canvi, molt importants per algú altre. Però també n’hi ha un bon grapat que seran importants per nosaltres, tant, que fins i tot algunes d’elles ens poden canviar la vida. Hem de ser conscients que moltes situacions passen i se’ns escapen a causa d’anar amb el cap cot, ja sigui per vergonya, per estar mirant un llibre, o fins i tot per estar més pendents del mòbil que del que ens envolta en cada moment. És a les nostres mans aixecar el cap. Si som capaços d’observar tot el que passa al nostre entorn serem capaços de donar un cop de mà a aquella senyora gran que no pot transportar la compra fins a casa seva, a aquella noia embarassada que necessita seure a l’autobús o fins i tot aquell senyor que necessita confiar en un braç per poder creuar el carrer. 

Quan caminem, amb els ulls oberts, vivim més, perquè tenim la capacitat de compartir petits moments de la nostra vida. Ja sabeu, allò de compartir és viure. Si aixequem el cap, som capaços d’observar, i si observem, podem parar atenció a totes les persones que ens envolten i necessiten un petit gest per part nostra. Tant petit que gairebé no ens genera cap esforç. 

Els petits gestos canvien de magnitud, ens ajuden a ser millors persones i també a millorar una mica el món. Està a les nostres mans obrir els ulls i trobar el moment d’actuar. Com si la vida fos una obra de teatre sense guió, sempre hem d’estar a punt per improvisar.