Professora de Lleure i del Programa d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés
07.01.19
Alimentació sostenible
Temps de lectura: 2 minuts
Avui en dia hi ha una creixent preocupació per allò que mengem i, per suposat, per allò que donem als infants i joves tenint en compte que estan en edat de creixement i una alimentació saludable és imprescindible per a un correcte desenvolupament.
Quan parlem d’alimentació saludable tendim a fixar-nos en els ingredients que porta aquell producte, el tant per cent de nutrients o si conté molts colorants o conservants. Però, a què ens referim quan parlem d’alimentació sostenible? Es tracta de fer un pas més enllà i intentar que la nostra alimentació sigui adequada per a la nostra salut i també per a la salut del medi ambient.
Podem començar adquirint nous hàbits a l’hora de comprar: evitar productes amb molts envasos, prioritzar envasos de vidre evitant els de plàstic o alumini, anar a comprar amb carro o cistell, portar sempre una bossa de tela plegable per a les “compres accidentals”, etc. Tot això ens ajudarà a reduir la quantitat de residus que generem i això ja és un gran pas!
Podem fer alguna cosa més? I tant! Cal dedicar temps a comprar, a mirar les etiquetes per saber d’on ve aquell aliment prioritzant sempre els productes de proximitat, a informar-nos de com han estat obtinguts els aliments d’origen animal (per exemple mirar els números impresos als ous o el mètode de pesca del peix i el marisc), a comprar productes amb algun tipus de certificació o etiqueta ecològica, etc.
Si encara volem anar més enllà i disposem d’espai a casa o al barri, podem fins i tot animar-nos a fer un petit hort urbà per tal de poder auto abastir-nos de fruites, verdures i hortalisses.
I com treballem això a l’esplai? Els hàbits s’adquireixen posant-los en pràctica, per tant, una bona manera seria fer activitats de compra imaginària en la qual els participants haguessin de destriar entre aliments més o menys sostenibles per a acostumar-se a mirar les etiquetes, o fer un petit hort a l’esplai. I sobretot, partir sempre del lema: “Som el que mengem!”