OPINIÓ

Amalia Bartolini

Responsable de Gestió de Voluntariat del Centre d'Acollida Assís

02.07.18
Aporofòbia

Temps de lectura: 2 minuts

L’aporofòbia és una paraula nova, encunyada per Adela Cortina, que col·loca en evidència una discriminació molt antiga, la que pateixen les persones amb escassos o inexistents recursos econòmics. Sorgeix d'una actitud de rebuig (que es manifesta en diferents graus arribant a agressions de gran violència) cap al pobre, i especialment cap als qui es troben en extrema exclusió social: les persones sense llar (PSLL). És tan antiga i generalitzada la seva presència que s'esmuny de forma desapercebuda davant nostre, fins que algun fet brutal la porta amb tota la seva cruesa a les pàgines dels diaris. 

Al 2006, J. Ruiz, treballador social i director del Centre d'Acollida Assís, impulsat per la mort de R. Endrinal en un caixer de Barcelona víctima d'una agressió aporofòbica, va fer un estudi sobre aquest tipus de violència. En aquell moment, els resultats obtinguts mostraven que cada 4 dies moria una persona sense llar, el 23% d'elles en situacions violentes. Dades més recents (Observatori Hatento, 2015) diuen que el 47% de les PSLL han sofert algun tipus d'episodi discriminatori, essent el 70% dels seus agressors menors de 35 anys. De moment no existeix cap recerca longitudinal que permeti establir la tendència del fenomen. 

L’aporofòbia és una vella enemiga dels qui intenten superar situacions de precarietat, i dels qui treballen per ajudar-los en aquest obstacle. Actua retroalimentant l'exclusió social des de l'anonimat, protegida per prejudicis i estereotips incontestats que culpabilitzen l'individu per una situació d'origen fonamentalment estructural i cultural. 

Per això és tan important el treball de sensibilització ciutadana dirigida especialment als adolescents i joves, per tal minimitzar la propagació de prejudicis que transformen l'exclòs en una “no persona”, susceptible de ser atacada impunement. De fet, els participants en accions de sensibilització s'han mostrat molt receptius davant testimonis de PSLL que expliquen les seves vivències quotidianes i les situacions que els van portar al carrer. A través d'ells aconsegueixen entendre la realitat del senyor d’aspecte deteriorat que es troba en una cantonada i compten amb una informació que els permet empatitzar amb aquesta situació.

ETIQUETES

Vulnerabilitat