OPINIÓ

Oriol Julià

Formador en educació emocional i President de l'Associació SEER

06.05.19
Bullying. Què és i a qui afecta?

Temps de lectura: 3 minuts

Definició "Bullying": Persecució moral i/o física, sempre psicològica, que neix a entorns educatius on un o més infants o joves exerceixen abús de poder sobre un/a altre/a. Associació SEER

L’assetjament no és només una problemàtica que afecta qui agredeix i qui és agredit. Afecta tot el seu entorn i obstaculitza el funcionament normal del cau o l’esplai, les activitats de lleure i les relacions del grup. També afecta l’agent educatiu, que pot experimentar una manca de confiança en les seves capacitats educatives, desànim, por, indiferència o depressió, entre d’altres.  Això pot crear un cercle viciós, on aquests no es troben preparats ni motivats a ajudar a infants i joves, les víctimes se senten desprotegides, els agressors validats i els espectadors aliens a la situació.

 

És necessari implicar tots els agents educatius?

Cal una resposta ràpida, comuna i consensuada que doni eines a l’educador/a, no només per tenir una resposta contundent després dels episodis, sinó per reforçar una política de prevenció basada en la comprensió de les autèntiques problemàtiques en infància i adolescència que es veuen reflectides en la violència. La resposta al bullying recau en tota la comunitat educativa començant pels propis nens/es i adolescents i acabant per les institucions. 

No podem deixar-nos emportar per aquestes tendències, que provoquen que uns nens/es esdevinguin agressors/es, i uns altres víctimes, i altres no facin res per evitar-ho. Les conseqüències psicològiques per tots els que hi intervenen són molt greus. Nosaltres eduquem a infants i joves que han de canviar el món, nosaltres som proactius cap una societat millor que la que permet el bullying. Superem el bullying i fem-ho ja!!!

 

L’agressor/a...

Si no hi ha agressor no hi ha bullying.

Un nen/a que entra en rol d’agressor/a està demanant la nostra ajuda, s’està equivocant, més o menys conscientment. Està trobant el camí fàcil, la píndola que durant un moment el fa sentir-se bé. Una pujada d’adrenalina, un tast de poder que omple durant uns moments un buit. Aquesta mancança pot ser afectiva, d’autoestima, de realització personal... Altres causants poden ser el dolor, la frustració, la impulsivitat o la poca tolerància a la frustració i a l’estrès.

Algú que fa mal a un altra persona per sentir-se bé, és que no se sent bé.

Alguns agressors/es han estat primer víctimes. En algun moment entren en contacte amb la violència, potser a la família, per la relació amb els mestres o algun altre nen, o simplement troben “el recurs de la violència” en la cerca de sensacions.  Pretén exercir un poder que l’alimenta, no només en relació amb la víctima sinó també amb gran part dels seus companys/es, i l’adult. L’agressor/a converteix en hàbit el fet de maltractar. Per desconeixement d’altres models d’interacció i manca d’empatia manté la seva actitud. Si no s’hi posa remei, aquesta violència es reproduirà en altres contextos.

 

La víctima...

Es troba en situació de patiment o perjudici per por i/o pànic al seu assetjador/a degut a les accions continuades que aquest/a duu a terme.

La víctima NO és dèbil, li manca desenvolupar habilitats per a sobreposar-se davant el maltractament. I a qui no?

En moltes ocasions la persona que agafa el rol de víctima no compleix amb molts dels tòpics individuals que s’atribueixen a un perfil, si no que simplement destaca a ulls de l’agressor/a. En ocasions tendim a justificar les agressions que rep una persona pels seus comportaments, hàbits o cultura. Res justifica la violència, no caiguem en aquesta trampa. Allà on hi ha un lladre qualsevol pot ser robat. Allà on hi ha un infant o jove agafant el rol d’agressor/a, qualsevol pot ser víctima. Sí, és cert que hi ha infants o joves en situacions més vulnerables; i sí, podem entrenar les habilitats i preparar per la resposta.

 

L’espectador...

Són la resta de companys/es que contemplen les escenes d’agressió i que poden callar o no. Ja sigui perquè els hi sembla bé, perquè tenen por d'estar ells/es en el punt de mira, o bé perquè els hi manquen habilitats socials per evitar-ho, i no són conscients de fins a quin punt pot arribar l'escalada de violència. També ho serà el monitoratge, personal de centre, familiars i altres persones que puguin interaccionar en el maltractament.

Un factor de protecció davant l’assetjament és un grup conscienciat i actiu, que no permet la marginació i la discriminació, ni altres tipus de violència.

La paraula “espectador” ve del terme llatí “espectare” que significa mirar amb distància, amb morbositat. “Re-espectare” significa tornar a mirar, mirar de forma diferent. Curiosament de “respectare” en deriva el concepte “respectar”. Per tant podem convidar als nois i noies que acompanyem a que abordin qualsevol dificultat que sorgeixi al grup des d’una actitud “respectadora”, i no com a simples espectadors que no respecten la situació, ni el grup ni els companys.

Els monitors i resta de l’entorn, no només els companys de grup, també podem ser espectadors o “respectadors”, amb l’afegit de la nostra responsabilitat i que sempre suposem un model.