OPINIÓ

Carles López

Coordinador de xarxes a Escola Nova 21

07.11.18
Canviem el model educatiu?

Temps de lectura: 3 minuts

L’any 2015, les 62 persones més riques del món acumulaven la mateixa riquesa que el 50% més pobre. Tot i que la riquesa al món creix, també ho fa la desigualtat, contribuint a generar un món menys cohesionat i amb més exclusió social. Per l’altra banda, es calcula que, a l’any 2030 i a causa el creixement poblacional, les necessitats d’aliments s’incrementaran almenys un 35%, les d’aigua un 40% i les d’energia un 50%. Alhora, hi haurà un moviment progressiu de la població cap als entorns urbans, principalment a l’hemisferi sud, impactant de forma negativa sobre el medi ambient i el canvi climàtic. 

La desigualtat, el creixement poblacional, el canvi climàtic o els models insostenibles de producció i consum són alguns dels reptes globals del segle XXI que, juntament amb el canvi tecnològic exponencial, fan evident no només la necessitat d’actualització de l’educació, sinó també la urgència del canvi educatiu. 

Darrerament notem com l’educació és el centre de nombrosos debats, sent sovint el treball per projectes o la introducció de les noves tecnologies a les aules els principals protagonistes. Però aquesta actualització de l’educació, tan urgent i necessària, no parteix de la necessitat de canvi de les pràctiques d’aprenentatge i de les metodologies pedagògiques, sinó que l’origen es troba en el replantejament del propòsit de l’educació. Serà quan tinguem clar quin és el paper de l’educació a la nostra societat quan es farà evident la necessitat d’actualitzar les pràctiques d’aprenentatge, el paper de l’avaluació i el de l’organització dels entorns d’aprenentatge. 

En un món complex i canviant, l’educació ha de desenvolupar en els infants competències per a la vida, facilitant que puguin donar resposta als reptes individuals i col·lectius. Per fer-ho, com ja avançava l’Informe Delors (1996), tot aprenentatge organitzat ha de dedicar la mateixa atenció als quatre pilars de l’aprenentatge: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser. És en replantejar el propòsit de l’educació quan es fan evidents les mancances d’un sistema educatiu industrial, de caire transmissor (un professor/a que té el coneixement i el transmet als seus alumnes), que premia la memòria dels infants per damunt de les seves competències i en el que l’avaluació té un paper per a la classificació dels alumnes, i no de facilitador de l’aprenentatge. 

El mediàtic treball per projectes és doncs, una metodologia que fa que els infants aprenguin de forma més efectiva. Però el centre del debat no hauria de ser el treball per projectes, sinó el propòsit dels projectes: intentem encabir continguts poc significatius en aquesta metodologia, o treballem per projectes perquè els infants desenvolupin competències per a la seva vida present i futura?