OPINIÓ

Isabel Torras Genís

Psicòloga i professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

01.10.19
Com eduquem emocionalment?

Temps de lectura: 3 minuts

Imaginem que hem fet una sortida amb l’esplai i al vespre els monitors hem organitzat un joc de nit amb llanternes. Tots els infants estan molt engrescats amb el joc excepte el Miquel, un dels petits, que es queda assegut en un racó i diu que no vol participar perquè aquests jocs no li agraden. Un dels monitors sap que el que li passa al Miquel és que li fa por la foscor i, tot i que li agradaria sortir amb els companys amb les llanternes, la por pot més que ell. Veient la situació, el monitor s’acosta al Miquel i li diu: “Fa una mica de por això de sortir fora de nit, oi? Però quan un va acompanyat no fa tanta por, ja veuràs com anant amb el teu grup t’ho passaràs bé”. I adreçant-se al grup del Miquel els diu: “Estigueu pel Miquel, recordeu que vosaltres quan éreu petits segurament també us feia por la foscor”. Què està fent aquest monitor? Doncs d’una manera natural i intuïtiva, aquest monitor està educant en les emocions als infants del seu grup. D’una banda ha sabut reconèixer i posar paraules al que estava sentint el Miquel, i de l’altra ha facilitat que la resta del grup empatitzés i es posés en el lloc del Miquel per tal d’ajudar-lo a enfrontar-se a la seva por. 

"La gestió emocional intrapersonal té a veure amb saber reconèixer les pròpies emocions".

Situacions com la descrita se’n viuen moltes i de caire molt divers en els esplais i els agrupaments. I això ens porta a  reflexionar sobre el paper que les emocions tenen en la nostra vida i com la seva gestió pot millorar-la. Bàsicament parlem de dos tipus de gestió emocional: la intrapersonal que té a veure amb saber reconèixer les pròpies emocions (por, alegria, tristesa, ràbia...) portar-les a la consciència i saber-les regular; i la interpersonal que es refereix a la capacitat per reconèixer i entendre les emocions dels altres a través de l’escolta, l’empatia, la comunicació, etc. 

“La gestió emocional interpersonal és la capacitat per reconèixer i entendre les emocions dels altres a través de l’escolta, l’empatia i la comunicació”. 

Un bon equilibri emocional clarament afavoreix l’acció educativa. Els monitors haurien de tenir competències personals i socials per gestionar les seves emocions als dos nivells descrits: d’una banda tenir un bon autocontrol de les pròpies emocions per tal que no interfereixin inadequadament en la seva tasca; i d’altra banda disposar d’habilitats socials per poder treballar en equip, posar-se en el lloc de l’altre, ser capaç de mediar, de comunicar-se assertivament, etc. Però cal tenir present que els monitors, a part de la seva pròpia gestió emocional, tenen responsabilitat també en la gestió emocional dels infants que acompanyen. I com ho fan? Un element bàsic és la interpretació serena i positiva de les seves emocions i vivències. Si com hem vist amb l’exemple de l’inici, el monitor és capaç de posar paraules i contextualitzar l’emoció que experimenta l’infant en un moment de confusió, l’ajuda a entendre’s i ajuda al grup a entendre’l. Dit d’una altra manera, tenir un adult al costat que interpreti adequadament el que t’està passant quan ets infant és clau per anar omplint la motxilla emocional d’eines i recursos per fer front a situacions semblants en el futur; en definitiva per ajudar-te a ser autònom a nivell emocional.

 

* Article publicat al Centre d'Interès de la revista Estris 219.