OPINIÓ

Mateo Aventín Valero

Educador social i monitor de lleure

30.09.20
Com ens preparem per a un possible nou confinament?

Temps de lectura: 3 minuts

En aquest inici de curs atípic, sobrevola constantment l’amenaça de tornar a viure un confinament que ens faci trontollar – encara més – les expectatives de fer esplai amb una certa normalitat. I amb aquesta amenaça també es planteja la pregunta: estem preparades per afrontar-ho?  Paral·lelament, la Generalitat es congratula que el món del lleure “ha guanyat el pols a la covid-19” i, més enllà del triomfalisme, el que és evident és que l’experiència d’aquests mesos ha de servir per seguir esdevenint referents durant aquest proper curs.    

Us puc compartir la nostra experiència. A l’esplai Sant Ignasi vam començar (com mitja Catalunya) amb els reptes per les xarxes, vam trucar totes les famílies per sentir-les a prop i saber com ho vivien, vam descobrir eines virtuals que ens permetien fer esplai cada dissabte per videotrucada, ens vam cabrejar amb els protocols d’estiu... I, després d’un discerniment d’equip, vam decidir tirar endavant sobreposant-nos a un confinament perimetral i a diverses reprogramacions per acabar fent activitats (colònies i campaments) adaptades al costat de casa i tancar l’estiu amb una activitat de joves a la muntanya. La valoració que en fem és que el que hem viscut és un regal i, humilment, us puc assegurar que hem après molt.    

Durant aquest temps hem après que:    

1. L’adaptabilitat dels més petits i la interiorització de la triada (mans-mascareta-distància) és realment impressionant. Amb els grans costa més i cal ser més insistents... I coherents. En tot cas, tant amb infants com amb joves, esdevé essencial entendre el que viuen, deixar que s’expressin i tenir cura del seu estat emocional. Cal parlar molt de pors i  neguits, d’emocions i situacions personals, de la pèrdua... 

2. La relació amb les famílies és essencial. En confinament han estat el vincle directe amb els infants i cal fer-les partícips del que fem, que coneguin i valorin la nostra tasca. Potser aquest curs ens cal obrir encara més la mirada per plantejar fórmules que tinguin més en compte les famílies. 

3. Per últim, la creativitat forma part de l’ADN de les monitores i ens permet cercar solucions diferents i engrescadores per seguir fent esplai. En situacions de gran complexitat les monitores podem esdevenir autèntiques referents, com així ha succeït. El repte resideix en seguir esprenent tots els recursos, també l’univers de possibilitats que se’ns obre amb les xarxes socials.    

En aquest moment, el lleure és més necessari que mai perquè necessitem entorns educatius que entenguin que la retòrica de la distància física ha de ser compatible amb una proximitat social, emocional i afectiva. Ens hi posem?  

ETIQUETES

Covid-19 Esplai Educació en el lleure Famílies