OPINIÓ

Esther Gargallo

Mestra d'Educació Primària

30.09.19
Com estàs?

Temps de lectura: 2 minuts

“No s’hi val dir només bé”. És important preguntar com estan els nostres infants i també és important ensenyar-los a respondre. Els hem de donar els recursos suficients per a que puguin respondre aquesta pregunta que, aparentment, sembla fàcil. 

És evident que davant la pregunta “com estàs”, les possibles respostes siguin ben diverses. La seva resposta dependrà del què ha passat a casa, de com estaven els seus pares, de si s’han barallat amb els germans, si fa bon temps, si estan cansats, si els agrada el que faran avui a l’escola, i un llarguíssim etcètera. 

A vegades veiem en els ulls dels infants que alguna cosa no va bé. Cal ajudar-los a reconèixer què els passa. Els podem preguntar d’on surt aquest neguit que tenen i els podem dir algun “truc” perquè poc a poc tornin a la calma. Sovint el que els passa és que senten un “nosequè” a la panxa que els fa enrabiar-se, dir paraulotes o actuar molt impulsivament, sense pensar. 

Aquest estat els genera un doble malestar. D’una banda senten que no estan “bé” i, d’altra banda, es posen més nerviosos perquè no saben com reconduir la situació. Es bloquegen i només donen voltes a aquest neguit que tenen. Sembla que no passi res més. I nosaltres, amb tot això que els passa, encara volem exigir-los que estiguin atents? 

El nostre repte és treballar amb tot aquest reguitzell d’emocions i aprendre (els adults) a donar-los el temps i l’espai suficient perquè estiguin més receptius. I per això cal aturar-nos. No es tracta de perdre el temps, sinó d’invertir-lo. Esperem que puguin fer d’aquest context variable i ple d’emocions, un pilar on aguantar-se. Després, segurament ho agrairan. 

ETIQUETES

Infància