OPINIÓ

Redacció Estris

Equip de redacció d'Estris.cat

01.10.18
Com utilitzar les xarxes socials a l'esplai o al cau

Temps de lectura: 3 minuts

Els últims anys, les xarxes socials s'han convertit en un mitjà de difusió essencial per a molts col·lectius. Les entitats i grups de lleure també veuen en aquestes xarxes una oportunitat per donar a conèixer els seus projectes, activitats i la importància de l'àmbit educatiu no formal. Però per aprofitar aquest potencial de la millor manera, han de traçar una bona estratègia i marcar unes pautes d’ús que els permetin complir els seus objectius marcats.

Què volem comunicar a través de les xarxes socials?

Abans de crear el compte del centre d’esplai o agrupament en una xarxa social hem de plantejar-nos què volem comunicar-hi. Sense uns objectius establerts, serà impossible tractar d’acomplir-los. Us plantegem possibles objectius orientatius que podeu marcar-vos o triar:

• Identitat i imatge de l’entitat: Donar a conèixer l'existència de l’esplai o cau i potenciar la seva imatge en diferents àmbits. 
• Reputació: La nostra comunicació en xarxes socials marcarà també el nivell de reputació i credibilitat davant d'altres entitats de lleure, el municipi, el tercer sector, etc. 
• Difusió global i posicionament: De vegades ens centrem a parlar només de les nostres activitats concretes. Hem de tenir present que les nostres publicacions també han de tenir un missatge com a entitat de lleure, com a sector o com a agent social. Per això, és important també utilitzar les xarxes socials com a finestra per difondre el discurs del centre d’esplai o cau, la seva vocació social, educativa, el seu posicionament social, mediambiental, etc. 
• Difusió de projectes i activitats: És important utilitzar les xarxes socials per explicar projectes concrets de l’esplai o cau (projectes socials al barri, camps de treball en altres països, projectes de recuperació mediambiental, etc.), així com  les activitats que anem realitzant al llarg del curs. 
• Generació de comunitat: Centrar l'activitat en xarxes socials per generar una comunitat de joves, famílies, entitats, entitats de lleure de la zona, mitjans de comunicació i d’altres possibles prescriptors del nostre centre amb els quals poder interactuar de forma assídua. 
• Generació de sinergies amb l'entorn: Utilitzar les xarxes socials per trobar vies de col·laboració amb d’altres entitats culturals, socials o educatives del barri, ciutat o municipi on actuem.

 

Pautes per a una bona comunicació en xarxes socials

Abans d'iniciar qualsevol activitat en xarxes socials és important saber quines són les pautes més recomanables per utilitzar-les com a eina de comunicació:

• Transparència: Una de les normes bàsiques en xarxes socials. Hem de mostrar l’esplai tal com és. Utilitzarem un to més o menys formal en funció de a qui ens vulguem dirigir, però sempre mantenint la nostra essència. 
• Comunicació de qualitat i correcció lingüística: Intentarem que cada missatge disposi de continguts interessants, informacions rellevants, propostes atractives i innovadores. És més important publicar pocs missatges però ben meditats que publicar-ne molts de menor rellevància per al públic al quals ens dirigim. A més, és essencial redactar-los correctament i amb un to i una intenció apropiats. Per tot això, serà molt important determinar qui o quines són les persones adequades per gestionar aquestes xarxes i realitzar les publicacions. En cas que la gestió recaigui en més d’una persona han d'estar ben coordinades. 
• Coresponsabilitat: Com a monitors o responsables d’esplai, hem de ser conscients en tot moment que representem una entitat amb una trajectòria, un projecte educatiu i uns valors. A més, atès que la nostra activitat es realitza per i per als infants i joves, haurem de ser molt responsables amb les informacions o imatges que publicarem, i comptar sempre amb les autoritzacions pertinents (veure punt 5). Pel que fa a la relació entre monitors i infants en els perfils privats de les xarxes socials, l'equip de monitors no acceptarà sol·licituds d'amistat ni realitzarà comunicacions personals amb els menors de l’entitat. 
• Respecte i convivència: Les xarxes socials són un espai en què moltes persones poden emetre les seves opinions, que no sempre hem de compartir, però sí respectar. La nostra presència no té com a objectiu fer canviar d'opinió ni imposar cap idea, només pretenem compartir, escoltar i conversar mantenint un espai sa de convivència. 
• Control i monitoratge: Tan important com comunicar bé és saber quina difusió, repercussió o reaccions han tingut les nostres publicacions, qui ha realitzat un comentari o les ha compartit. És per aquest motiu que sempre és recomanable monitorizar la nostra activitat. No parlem d'un seguiment en profunditat, però sí de conèixer la nostra repercussió per poder avaluar la nostra acció i compliment dels objectius marcats en xarxes socials. Per fer-ho, ens poden ajudar eines gratuïtes com Google Analytics, on podem observar el tràfic que ens arriba des de xarxes socials; Buzzsumo, on trobarem les nostres publicacions més compartides en xarxes; Klout, per veure l'abast i la popularitat dels comptes; o Social Mention, per veure qui t'ha esmentat en algun moment a les xarxes socials.

 

Selecció de canals i planificació

Una vegada planejats els objectius de la nostra comunicació en xarxes socials, serà el moment de triar a través de quins canals ho farem. Cada xarxa social té particularitats que determinaran en gran part el tipus de missatge i l'objectiu marcat. No és recomanable que vinculeu o automatitzeu la publicació simultània en diferents xarxes. En funció del seu ús, una xarxa ens funcionarà millor per a un tipus d'objectiu i una altra xarxa per a un altre, o millor per a un tipus de públic/target que per a un altre, atès que unes xarxes ens permetran ser més descriptius, altres més concrets, o més visuals, arribar a un sector de lectors més jove o més adult, etc. Coneguem algunes d'aquestes particularitats:

• Facebook: Els missatges que publiquem a Facebook poden ser més extensos que en d’altres xarxes com Twitter o Instagram, però han de mantenir l'interès del públic. Per augmentar el nostre abast, mirarem de citar usuaris o pàgines en el missatge (utilitzant l’@) o bé etiquetant en les imatges). També podem utilitzar etiquetes o hashtags (#), si bé el seu ús és menor que a Twitter. 
• Twitter: Molt diferent a Facebook, ens ofereix un format de missatge molt més curt. Interessant per generar sinergies i contacte amb d’altres entitats i organismes en clau més institucional. Quan organitzem un esdeveniment o acte, per ampliar-ne més la difusió, és interessant generar i coordinar un hashtag (#) i que tothom utilitzi el mateix. És interessant, sempre que puguem, compartir un enllaç a un article del nostre blog, a un article interessant que volem difondre, etc. 
• Instagram: Una xarxa en constant expansió i totalment visual que ens permetrà mostrar amb imatges i vídeos activitats i projectes de l’esplai o agrupament. La imatge i el vídeo seran la base de la nostra publicació, és a dir que han de ser el més atractius possible. Podem utilitzar filtres senzills amb la mateixa aplicació de la xarxa social. El missatge escrit, preferiblement, ha de ser breu, i les etiquetes o hashtags els ficarem al final. 
• Youtube: Un espai audiovisual on compartir vídeos dels nostres projectes i activitats. És una de les xarxes socials que ens permet donar més viralitat a les nostres accions. A més d’un vídeo atractiu, és important incorporar un missatge descriptiu del mateix i completar els camps que la xarxa social ens permet perquè així estarem més ben posicionats en cercadors com Google. 
• Whatsapp: Una altra aplicació que inicialment tenia la funció de missatgeria i que s'ha convertit en una xarxa social potent, tant per a la comunicació interna com externa. Amb Whatsapp tenim l'opció de compartir missatges, imatges i vídeos amb persones i grups tancats. Cal fer-ne un ús mesurat, però són útils els grups formats per les famílies o els monitors.

Drets d'imatge i seguretat en xarxes socials

Com a últim i important punt, i en referència a la coresponsabilitat de la qual parlàvem a l'inici, hem d’utilitzar correctament les imatges, sobretot les que inclouen menors d'edat del nostre centre o d'altres àmbits. Us recordem algunes recomanacions:

• Drets d'imatge signats: Si no comptem amb l'autorització per escrit i signada dels pares o tutors legals d'un infant, aquest no podrà aparèixer en cap publicació que fem en xarxes socials. Els drets s’han de signar cada any a l’inici de curs. 
• Canals permesos per publicar: A més, haurem d'assegurar-nos que la nostra autorització inclou les xarxes socials com a espai de publicació de les imatges dels menors. En cas contrari, tampoc podrem publicar-les. 
• Compartir només entre els nostres seguidors: Si ens referim a imatges en què apareixen menors, les compartirem en xarxes socials amb un filtre de privadesa que només permeti veure-les als nostres seguidors, que no siguin totalment públiques per a qualsevol usuari de la xarxa. 
• Imatge sí, etiqueta no: Si publiquem imatges de menors, està totalment prohibit etiquetar-los, atès que estarem donant el seu nom i cognoms i la forma de trobar-los a la xarxa social. 
• Publicar amb moderació: La publicació d'imatges en xarxes socials ha de ser una mostra de l'activitat de l’esplai o cau. Si desitgem compartir amb infants, joves o famílies una quantitat important de fotografies, és millor buscar altres vies com els àlbums privats en el núvol o pàgines de transferència de dades gratuïtes com WeTransfer. També podem compartir àlbums de forma privada via plataformes com Flickr o Google Photos.

ETIQUETES

Esplai Escoltisme