OPINIÓ

Sergi Guiu

Periodista i responsable del Centre d'Esplai Santa Maria de Balaguer

28.10.19
Conviure amb infinitat d'activitats extraescolars

Temps de lectura: 3 minuts

Any rere any, la meva entitat debat la decisió de si continuem fent l’activitat d’esplai cada dissabte a la tarda o ho deixem córrer. Finalment, i ja són més de 20 anys, el meu esplai continua oferint aquesta educació en valors als joves de Balaguer malgrat ser, en algunes ocasions, un nombre de monitors superior al nombre de nens que participen d’aquesta activitat. 

Ara que ja fa anys que la meva vida està envoltada de rialles, abraçades, preocupació, preparació i sobretot entusiasme pel món del lleure, un és capaç de començar a reflexionar el per què de certes coses. 

Per què en el nostre cas hi ha un nombre baix de nens inscrits a l’activitat d’esplai? Per què altres entitats són capaces d’aconseguir un gran nombre d’inscripcions i nosaltres no? És culpa nostra? Ho és de la societat en què vivim? O simplement és una situació evident i natural? 

Avui en dia ens trobem en un moment on els nens i nenes, ja siguin petits o adolescents, tenen una jornada tan escolar, com extraescolar, plena d’activitats, treball i compromís. A més a més, malgrat són activitats que sovint es realitzen de dilluns a divendres, algunes d’elles s’allarguen fins el dissabte a la tarda o, fins i tot, el propi diumenge. 

En aquest sentit, una part del meu cervell pensa, per exemple: com una nena de 10 anys és capaç de fer, per exemple, tres activitats extra escolars durant la setmana? Això li implica acabar la jornada aproximadament a mitja tarda i, que a més a més, hagi d’anar a una altra activitat fora de la pròpia escola un dissabte a la tarda quan, en realitat, el que vol és, per fi, estar a casa amb la seva família. 

Pot ser que aquest sigui un motiu de la situació del nostre esplai. Després d’estar temps i temps reflexionant sobre com podem tornar a enganxar a la canalla, és quan es desperta l’altra part del meu cervell, aquella part més emotiva, més passional, sense pèls a la llengua, que el que és important no és el nombre de nens que vinguin el dissabte a la tarda, sinó que aquells que hi són, marxin a casa amb la il·lusió i les ganes de tornar set dies més tard i retrobar-se amb els amics i els seus monitors.

ETIQUETES

Esplai